Resultats de la cerca
Es mostren 7653 resultats
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels…
brotada d’hivern
Fitopatologia
Brotada patològica deguda principalment a un desequilibri nutritiu, que s’esdevé poc després d’haver entrat la planta en període de repòs vegetatiu.
Comporta la mort dels brots i de retruc, a vegades, de la planta per efecte dels freds de l’hivern
ècmea fasciada
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, compacta, de fulles amples i coriàcies, verdes i blanques i amb bandes argentades.
Exhibeix plomalls terminals de flors blaves i roses, que apareixen a la primavera i duren tot l’estiu Donada la duresa de les fulles, és una espècie que generalment no sofreix cap plaga Es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també planta urna
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
espiga
Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
herba de Sant Segimon
Herba de Sant Segimon
(CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.
És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies És planta remeiera balsàmica
herba de l’ala
Herba de l’ala
Karelj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, perenne, robusta, de 100 a 150 cm d’alçària, de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
Es fa en prats humits i herbassars de muntanya Havia tingut molta estima com a planta medicinal
verdolaga de jardí
Botànica
Planta anual, de la família de les portulacàcies, originària del Brasil, l’Uruguai i l’Argentina.
Pot tenir unes tiges prostrades o ascendents de fins a 30 cm, fulles cilíndriques de fins a 2 cm de llarg, carnoses, i flors grans simples o dobles, de 2,5 cm de diàmetre, i de colors brillants molt variats vermell, groc, blanc, rosa i tonalitats intermèdies Aquestes flors només s’obren quan fa sol Els fruits són càpsules que contenen moltíssimes llavors de color negre brillant La verdolaga de jardí es cultiva per l’abundant i vistosa floració a l’estiu i començament de tardor com a planta de temporada, en grups o parterres, a ple sol es reprodueix fàcilment de llavor i necessita una terra…
barrella punxosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 10 a 60 cm d’alçària, molt ramificada des de la base, amb fulles suculentes i punxants i flors en espigues compactes.
Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc