Resultats de la cerca
Es mostren 1574 resultats
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
institució total
Sociologia
Lloc de residència i treball, com ara una presó, una caserna, un centre psiquiàtric, etc, on un gran nombre d’individus es troben en la mateixa situació, resten aïllats de la societat i comparteixen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada.
El sociòleg Erving Goffman estudià especialment aquest tipus d’institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s’organitza la vida quotidiana dels interns Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i el seu aïllament, porten, els individus que s’hi incorporen, a un procés de resocialització i de reaprenentatge dels rols
grampó

Grampó
Esport
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes (de 3 a 5 cm de llarg) i que, per mitjà de corretges o altres mitjans, hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals
himnari
Cristianisme
Llibre litúrgic medieval llatí que aplega els himnes de l’ofici diví.
Els himnaris més primitius, i molts de tardans, porten els texts sense les melodies com el manuscrit 11 de la catedral de Lleida, del s XII després n'aparegueren amb notació diastemàtica, i finalment amb neumes sencers És notable l’himnari conservat a la catedral d’Osca potser de Sant Joan de la Penya, ~1100
comtat i marquesat de Hertford
Història
Títol anglès concedit (el comtat) vers el 1138 a Gilbert de Clare (mort el 1152) i novament, el 1537, després d’haver revertit a la corona, a Edward Seymour.
El seu fill, Edward Seymour mort el 1621, es casà amb Catherine Grey, germana de l’antireina Jane Grey El seu net, William Seymour mort el 1660, onzè comte, rebé el marquesat de Hertford 1640 Extingit el 1675, fou concedit novament, el 1793, a Francis Seymour-Conway , títol que encara porten els seus descendents
Alfred Blalock
Cirurgià nord-americà.
Es doctorà a la Universitat John Hopkins 1922 i el 1941 en fou nomenat director del servei de cirurgia Conjuntament amb Helen Taussig treballà intensament amb malalts afectats de cardiopaties congènites Algunes operacions porten el seu nom, com és ara un tipus d’intervenció d’estenosi ístmica de l’aorta i de tetralogia de Fallot
Kheops

Estàtua de Kheops (Museu Egipci, el Caire)
Història
Segon faraó de la IV dinastia.
Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel
Antonio Scarpa
Anatomista italià.
Perfeccionà el coneixement morfològic del sistema nerviós gangli vestibular i nervi nasopalatal, que avui porten el seu nom, del peritoneu, de l’aparell genital i de zones anatòmiques completes triangle de Scarpa Féu aportacions a la fisiologia de la visió i de l’audició i posà en pràctica noves tècniques quirúrgiques hèrnies, cataractes, etc
dan
Altres esports de combat
En les arts marcials, terme amb el qual hom designa els mestres de l’especialitat.
Hi ha deu graus dins la categoria, a la qual hom arriba després d’haver superat els kyus kyu anteriors Els practicants classificats entre primer i cinquè dan porten cinturó negre entre sisè i vuitè, cinturó blanc i vermell o, també, negre Les categories de novè i desè dan , pràcticament inexistents, tenen assignat el cinturó vermell o, també, negre
liniment
Farmàcia
Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.
N'hi ha molts que porten amoníac o sabó com a emulgent, i produeixen una llet espessa També solen portar essències d’espígol, de romaní o de farigola Són components freqüents dels liniments l’alcohol i la càmfora És un medicament que actualment només és emprat en medicina casolana i en la pràctica dels esports per a tractar, momentàniament, cops i esquinços musculars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina