Resultats de la cerca

Jugà en el Centre d’Esports Sabadell durant els anys trenta, i es proclamà campió de Catalunya 1934 i subcampió de Copa 1935

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Formà part del Barcelona B 1996-99 i, posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona en dues etapes 2002-05, 2008-10 i el Futbol Club Ascó 2010-11, entre d’altres Fou diverses vegades internacional sub-21 i amateur Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on obtingué la medalla d’argent

Format en el planter del BM Granollers, fou subcampió del món 1987 i d’Europa 1989 amb la selecció espanyola júnior Jugà en el primer equip del club vallesà 1986-95, amb el qual guanyà la Copa EHF 1995 i la Copa Asobal 1994 Posteriorment fitxà pel Bidasoa 1995-97, el BM Ciudad Real 1997-2003 i el BM Cantabria 2003-05, i guanyà la Recopa d’Europa 1997, 2002, 2003 i la Copa del Rei 1996, 2003 Finalitzà la seva trajectòria el 2005 a l’Antequera, a divisió d’honor B Amb l’equip estatal absolut, es proclamà subcampió d’Europa 1996, 1998 i aconseguí el bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i…

Arribà a l’Espanyol la temporada 1982-83, procedent del Canon de Yaoundé camerunès, després de disputar amb la selecció del seu país el Mundial d’Espanya Jugà a l’equip català vuit temporades 1982-90, amb un total de 272 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Sabadell 1991-93, en 50 partits a segona divisió, a l’Hospitalet i a diversos equips d’altres lligues Participà també en els Mundials del 1990 i del 1994, i fou campió de la Copa d’Àfrica 1984 Guanyà dues vegades la Pilota d’Or africana 1979, 1982 i dues més el títol de millor jugador africà de l’any Ja retirat, passà a formar…

Jugà a l’Hispània Athletic Club del 1900 al 1903, any que es retirà Fou campió de la primera edició de la Copa Macaya 1901, i reforçà el Futbol Club Barcelona en la final del Campionat d’Espanya 1902 davant el Biscaia, igual que els seus germans Enrique i Samuel "Junior", jugadors de l’Hispània Actuà en algun amistós més amb el FC Barcelona

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre Lligues 1975-78…

Jugà al Futbol Club Barcelona 1909-13, però només disputà 11 partits Durant la seva etapa al club, el Barça guanyà tres Copes, quatre Campionats de Catalunya i quatre Copes dels Pirineus Orientals Després ingressà al Català Sport Club Com el seu germà Enric, també destacà en atletisme i en retirar-se del futbol fou àrbitre de primera categoria

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 2004-06 procedent del Celje Guanyà la Copa d’Europa 2005 i la Lliga 2006 amb l’equip blaugrana Fou 207 cops internacional, primer amb Iugoslàvia i després amb Sèrbia, i amb la primera selecció guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1996

Format al planter del Balonmano Granollers, debutà en el primer equip la temporada 1991-92 i continuà al club fins la 2001-02 Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Jugà, posteriorment, amb el Cangas de Morrazo 2002-05 i al Balonmano Aragón 2005-06 Les tres últimes temporades defensà la porteria de l’Antequera

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits