Resultats de la cerca
Es mostren 1256 resultats
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
Abū Ḥafṣ ‘Umar al-Hintātī
Història
Militar
Cap militar andalusí que dirigí la revolta de Còrdova del 814.
Derrotat per l’emir al-Ḥakam I, fugí a Alexandria i es dedicà a la pirateria fins que fou expulsat pels abbàssides Passà aleshores a Creta, en foragità els bizantins 827 i hi construí la fortalesa d’al-Handaq, d’on procedeix l’actual ciutat de Càndia
mestre de Flémalle
Pintura
Nom amb què el 1898 M. von Tschundi designà l’anònim autor de la producció pictòrica anteriorment assignada a la primera època de Rogier van der Weyden.
Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin
Pujals dels Cavallers

Façana de la Torre a Pujals dels Cavallers (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al S de Pujals dels Pagesos .
L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XIX Fou lloc reial
Sant Simó

Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
fajol

Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
elutriació
Química
Procés de separació dels materials polvoritzats segons llur volum i densitat.
Hom procedeix a establir un contracorrent entre les pólvores a separar i un fluid, que sovint és aire o aigua Les partícules, en separar-se, segueixen la llei de Stokes Aquesta tècnica és emprada en el cas de separació de partícules d’una mesura inferior a la del sedàs més fi
balsa
Botànica
Arbre de la família de les bombacàcies, d’uns 20 m d’alçada, de fulles palmades i flors blanques i piloses, que viu a les selves plujoses d’Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord del Perú.
Creix amb una gran rapidesa, de manera que els arbres poden ésser tallats en atènyer de 6 a 9 anys per tal de beneficiar-ne la fusta Bé que n'hi ha plantacions Costa Rica, la major part de la fusta procedeix d’arbres salvatges, i el 99% prové de l’Equador
desmineralitzador
Química
Aparell emprat per a desmineralitzar.
Consta, normalment, d’un dipòsit de forma cilíndrica, amb les bases bombades, on hom posa la resina bescanviadora L’aigua crua entra per la part inferior i passa a través de tota la massa del bescanviador Quan la resina és esgotada, hom procedeix a regenerar-la per tractament amb àcids o àlcalis
somatocel
Zoologia
Parell de vesícules celòmiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms, juntament amb dos altres parells, anomenats axocel i hidrocel
.
Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina