Resultats de la cerca

Treballà en la destilleria britànica Guiness, en la qual desenvolupà procediments estadístics nous llei de Student

El 1945 abandonà la carrera militar i s’inicià en el periodisme Director i editor de les revistes humorístiques Markopasa 1946 i Zübük 1962, fou empresonat diverses vegades a causa dels seus articles i de la seva oposició al règim militar, que el portà a encapçalar una declaració dels intellectuals per les llibertats el 1984, entre altres iniciatives Escriptor prolífic, en la seva obra domina sobretot l’element satíric Cal esmentar el recull de narracions Koltuk ‘La butaca’, 1957, la novella Zübük 1961 i les obres teatrals Bir şey yap, Met ‘Fes alguna cosa, Met’, 1960, Tut Elimden Rovni ‘Dona…

Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus films, meticulosos,…

Pròfug, arribà a Catalunya el 1921 i s’uní a Lola Iturbe, futura activista de “Mujeres Libres” El 1924 s’exilià a França, on fou el secretari de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola 1926 i, com a tal, contribuí decisivament a la formació de la FAI el 1927 Tornà a Barcelona amb la Segona República, i fou secretari del comitè peninsular de la FAI i redactor de “Tierra y Libertad” De nou a l’exili francès després del 1939, fou el secretari general del Moviment Llibertari Espanyol, reconstruït el 1943, i posteriorment milità a la denominada CNT “política” Retornà clandestinament…

Installat a Eivissa des del 1955 és  molt conegut pel seu gestualisme abstracte, líric i tachista Estudià a la Berliner Kunst-hochschule i treballà com a dissenyador gràfic a França i a Holanda Féu plafons murals i decorà transatlàntics Exposà a Alemanya, a França, a Dinamarca i als Països Catalans

Començà escrivint poesies d’agitació política en publicacions clandestines bolxevics Zvezda , Pravda , etc Destacà en la sàtira, servint-se dels recursos del folklore i del llenguatge popular Našput ‘El nostre camí’, 1913, Prikazano, da pravdy ne skazano ‘És manat, però no és dita la veritat’, 1917

Aprengué a tocar amb el seu pare, i el 1961 s’integrà a la companyia de José Greco, amb la qual dugué a terme gires per Amèrica Acompanyà els millors cantaores , com ara Camarón de la Isla i Fosforito, i també cantants d’altres gèneres, com ara Rocío Jurado Assolí la fama internacional en una sèrie de concerts en trio juntament amb els guitarristes John McLaughlin i Al di Meola, en els quals combinaven elements del flamenc, el jazz i el rock , i més tard també amb altres guitarristes com Larry Coryell i Carlos Santana Considerat com un dels millors guitarristes de flamenc de tots els temps,…

La seva infantesa i joventut estigueren marcades per les desavinences amb el seu pare, jutge, el fracàs escolar i un caràcter inestable El 1911 prengué part en un intent de suïcidi mutu en el qual matà un amic seu, de resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric L’addicció a l’alcohol i a les drogues el portà reiteradament a delinquir, a la presó i a centres de desintoxicació, però mai no aconseguí rehabilitar-se Després d’una primera novella expressionista,  Der junge Goedeschal  ‘El jove Goedeschal’, adoptà el punt de vista de la Nova objectivitat , i la seva atenció se centrà en…

Inicià les seves activitats literàries molt tardanament, arran de la mort del seu únic fill Aquest fet i el canvi de vida que representà anar a residir a la industrial Manchester condicionaren la seva obra Cal remarcar-ne les novelles Mary Burton 1848, Cranford 1853 i Wives and Daughters 1864-66

Fou modista, acròbata i després model de Puvis de Chavannes, Renoir i Lautrec Amiga de Miquel Utrillo i Morlius , aquest donà nom al seu fill, l’important pintor Maurice Utrillo El 1909 es casà amb el pintor André Utter, i des d’aleshores es dedicà decididament a la pintura, de temes variats especialment retrats, figures i interiors, amb un estil directe i simple i una certa influència de l’escola de Pont-Aven És representada al Musée National d’Art Moderne de París