Resultats de la cerca

Pel tractat de Tudellén 1151 la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge 1243, però només n'havia ocupat uns quants castells L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella El rei aplegà consell a Osca, on demanà,…

Es proposà defensar valors com la democràcia, la justícia, la igualtat o la solidaritat i crear un sindicat per sollicitud popular Promotors Manuel Ramos i Ramón Romero

Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…

S’inicià en l’arbitratge la temporada 1972-73 i a partir del 1976 fins a la seva retirada el 1999 dirigí partits de la màxima categoria estatal Arbitrà 11 partits de Play off final i dues finals de la Copa del Rei Internacional des del 1981, dirigí la final del Campionat d’Europa del 1997, disputada a Barcelona Ha continuat lligat al món arbitral com a responsable màxim de l’àrea d’àrbitres de la Federación Española de Baloncesto FEB L’any 2010 fou nomenat membre de la Comissió Tècnica de la FIBA

Pivot, s’inicià al collegi la Salle Bonanova i després passà pel juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol, el Futbol Club Barcelona 1953-55, l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, el Real Madrid 1956-58, el FC Barcelona 1958-61, el Joventut de Badalona 1961-62, el Picadero Jockey Club 1962-66, el Joventut de Badalona 1966-72, el Club Esportiu Mataró 1972-75 i el Breogán de Lugo 1975-76 Aconseguí quatre títols de Lliga amb tres clubs diferents Real Madrid, FC Barcelona i Joventut de Badalona quatre campionats de Copa amb quatre equips diferents Real Madrid, FC Barcelona, Picadero Jockey Club i…

Pivot, arribà a Catalunya el 1979 procedent de la Universitat de Kentucky per incorporar-se al Club Bàsquet Mollet La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-81 i guanyà la Lliga i la Copa del Rei Posteriorment jugà en l’ACB amb el Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet 1983-85, el Reial Club Deportiu Espanyol 1985-87, on fou el màxim anotador de la Lliga la temporada 1985-86, i el Club Bàsquet Granollers 1988-89

Començà a jugar als Maristes de la seva població natal Posteriorment jugà amb el Sant Joan a les competicions diocesanes i també al CC Badalona L’any 1956 fitxà pel Joventut de Badalona, on jugà fins el 1967, i formant part de l’equip que guanyà la primera lliga del club Posteriorment s’incorporà al CD Mataró 1967-70 i a l’Ademar de Badalona 1970-71 Fou internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

També fou conegut com Fracción Trotskista de Comunismo El 1972 una part majoritària del collectiu fundà l’ Organización Trotskista El seu dirigent era Lluís Artur van den Eynden Aníbal Ramos Edità La Aurora La minoria restant es convertí, el 1973, en Liga Obrera Comunista

Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos Amposta Castell d’Amposta Casa forta de la Torre de la Carrova Sant Carles de la Ràpita Castell de la Ràpita Ulldecona Castell d’Ulldecona