Resultats de la cerca
Es mostren 2508 resultats
Sint Gillis
Ciutat
Ciutat del Brabant, Bèlgica, al SW de l’aglomeració urbana de Brussel·les.
Residència de molts treballadors a la capital, amb indústries metallúrgiques, químiques, del vestit i alimentàries
Bell-lloc
Santuari
Casa i santuari (la Mare de Déu de la Salut
) del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), que forma un enclavament dins el municipi d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al s XVIII fou residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell
Torrentbò
Torrentbò, agregat al municipi d’Arenys de Munt (Maresme)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al peu del Montalt, al límit amb el terme de Sant Vicenç de Montalt.
Ha esdevingut lloc de segona residència i estiueig, i prop seu han estat creades algunes urbanitzacions
Goient
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Goient) del municipi de Saünc (Ribagorça), en un vessant damunt l’Éssera, al NE del poble.
Erigit al s XI, fou reformat al XVII Al s XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes
cap de Càller
Història
Demarcació administrativa de Sardenya, una de les dues que foren creades el 1354, durant l’època catalana.
Comprenia les províncies de Càller, Arborea, la Barbaja i la Gallura Tenia un governador, amb residència a Càller
ducat de Llíria i Xèrica
Història
Títol concedit per Felip V, amb la grandesa d’Espanya, el 1707 al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick.
Continua en la mateixa família El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs
Soest
Ciutat
Ciutat de la província d’Utrecht, Països Baixos, a l’àrea metropolitana d’Amersfoort.
Manufactures de paper, cuir i ceràmica Centre residencial, a prop hi ha el castell Soestdijk, residència reial d’estiu
Tîrgovişte
Ciutat
Capital del judeţ de Dîmboviţa, a Muntènia, Romania.
Indústria del petroli i metallúrgica Seu metropolitana ortodoxa Del s XV al XVII fou residència dels gospodars de Valàquia
Sant Adjutori
Vista de l’església de Sant Adjutori de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac
(on era venerada la Mare de Déu del Bosc
, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
els Cims de Sant Antoni
Urbanització
Urbanització i zona residencial dels municipis de Paterna (Horta del Nord) i Bétera (Camp de Túria).
És utilitzada cada vegada més com a primera residència a causa l’obertura de l’autovia València-Llíria el 1992