Resultats de la cerca
Es mostren 1715 resultats
Meudon
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França.
Centre industrial automòbils i explosius, té un observatori astrofísic en un castell construït el 1706 per Hardouin-Mansard, un museu Rodin a la casa on residí l’artista i la famosa Terrasse de Meudon, amb una bella panoràmica sobre la capital
Joan Massó i Gilbert
Arts de l'espectacle (altres)
Artista de varietats.
Residí al Brasil del 1911 al 1928 Actuà a Barcelona i a París Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d' Oh Gran Gilbert Intervingué en el film Juguetes rotos 1966, de Manuel Summers
Pau Llambés i Aguilera

Pau Llambés i Aguilera
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Estudià als escolapis d’Igualada, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Moià el 30 de juliol de 1876 i professà l’1 de setembre de 1878 Restà a Moià, on estudià francès i tingué cura de la sagristia i de l’oració contínua amb els alumnes més petits de l’escola Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Dotat per a les manualitats, féu les funcions d’encarregat del manteniment a les cases on residí S'inicià en el magisteri a Balaguer el 1885 Residí en els collegis cubans de Guanabacoa i de Camagüey 1891-99 i, de nou a Catalunya, en els de Palma Mallorca,…
Tremulles
Família d’artistes dels s. XVII i XVIII.
Antoni Tremulles I Girona — Falset, Priorat ~1630 contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605 El seu fill Antoni Tremulles II Falset, Priorat — Vilafranca del Penedès 1678 treballà a Valls entre el 1639 i el 1670 D’aquest escultor eren germans els també escultors Josep Tremulles Vilafranca del Penedès 1603 — , que residí molts anys a Valls i tingué taller a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647, quan contractà el retaule major de Santes Creus, i Llàtzer Tremulles I Vilafranca del Penedès 1605 — Perpinyà 1657, que s’anà a Perpinyà…
Pere Ynglada i Sallent
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…
Pataliputra
Ciutat antiga
Antiga capital del regne de Magadha, Índia, situada a la vall on conflueixen els rius Son i Ganges, prop de l’actual Patna
.
Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món
la Vall de Jesús
Convent
Convent de franciscans recol·lectes dedicat a la Transfiguració del Senyor, situat als vessants de la serra de la Calderona, municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), del terme de Puçol (pertanyia a la jurisdicció religiosa de Puçol).
Després d’una installació provisional de regulars de Sant Agustí, aquests el cediren als franciscans, que hi fundaren el convent el 1384 Hi residí molt temps el beat Pere Nicolau Factor, vers el 1570 Abandonat el 1835, és avui una ruïna total
Nicolás Alfaro Brieva
Pintura
Pintor, deixeble de Carlos de Haes, que es distingí sobretot en els temes històrics i de paisatges.
Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife
Bernardino Gómez Miedes
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Residí deu anys a Roma fou canonge de la seu de València i bisbe d’Albarrasí 1585 Publicà De vita et rebus, gesti Jacobi Primi, regis Aragonum 1582, que traduí al castellà 1584, i Epitome seu compendium constitutionum sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae 1582
Enric Gaspar i Rimbau
Teatre
Dramaturg.
Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina