Resultats de la cerca
Es mostren 678 resultats
Josep Ramon Puig Solsona
Futbol
Futbolista.
Migcampista, jugà al Barcelona Atlètic 1973-74, la Unió Esportiva Lleida 1974-76, el Real Valladolid 1976-78 i el Rayo Vallecano 1978-80, on debutà a primera divisió al desembre del 1978, amb el qual jugà 16 partits Retornà al Lleida 1980-84 Fou internacional juvenil en quatre ocasions Una vegada retirat feu tasques al futbol de base de la UE Lleida i fou segon entrenador del primer equip durant uns quants anys
Raimon Bartra Colomé
Waterpolo
Jugador de rugbi i de waterpolo.
Jugà en les dues disciplines amb el Club Natació Barcelona El 1963 quedà campió de la Copa espanyola de rugbi i de la Lliga de waterpolo Fou internacional en els dos esports, 10 vegades amb la selecció de waterpolo i 3 amb la de rugbi A partir del 1964 i fins al 1975 jugà exclusivament a rugbi amb el CN Barcelona Un cop retirat fou directiu del CN Barcelona durant algunes temporades
Execució a Barcelona del general Moragues i altres dirigents
El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725
Josep Marcé Buenaventura
Basquetbol
Àrbitre de basquetbol.
S’inicià en l’arbitratge el 1965 i es retirà l’any 1986 havent arbitrat la majoria de temporades en la màxima categoria del bàsquet espanyol i després de dirigir quatre finals de Copa 1972, 1978, 1980, 1984 i la final de la Lliga 1984 Fou internacional des del 1974 i dirigí partits en les principals competicions de la Federació Internacional de Bàsquet FIBA i a l’Eurolliga Ja retirat, exercí de tècnic arbitral al Collegi Català d’Àrbitres
Ricardo Diéguez Montesinos
Atletisme
Atleta especialitzat en les curses de velocitat.
Fou dos cops campió de Catalunya de 400 m 1984, 1987, dos cops de 4 × 100 m 1982, 1984 i quatre de 4 × 400 m 1978, 1982, 1983, 1984 Desenvolupà una llarga carrera de més de quinze anys a les files del Cornellà Atlètic, el FC Barcelona i el CG Barcelonès, que en la darrera etapa compaginà amb tasques d’entrenador Un cop retirat, fou entrenador del sector de velocitat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat
Antonio Cánovas Rivas
Atletisme
Atleta especialitzat en marató.
Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui
Andrés Mora Galián
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Ala format a l’equip Indústries García, debutà a la divisió d’honor al final de la dècada de 1980 Jugà al primer equip del club de Santa Coloma de Gramenet fins a la temporada 1995-96 Posteriorment jugà en altres equips a la divisió de plata, entre els quals cal esmentar el Futbol Sala Montcada, del qual fou capità També jugà algun partit amb la selecció espanyola Una vegada retirat, es dedicà a entrenar equips de futbol sala
Francesc Siscar i Siscar
Matemàtiques
Marí i matemàtic.
Nebot de Gregori Maians i Siscar i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829
Francisco de Saavedra
Història
Militar
Polític i militar andalús.
Participà en l’expedició d’Algèria 1775 i fou secretari d’ambaixada a Portugal 1778 i intendent a Caracas 1783 Nomenat ministre d’hisenda per Godoy 1797, l’any següent el substituí com a secretari d’estat, però, malalt, hagué de renunciar mesos més tard Retirat a Sevilla, hi comandà la Junta Suprema formada arran de la invasió francesa 1808 Més tard, fou membre de la Junta Suprema Central i, el 1810, del Consell de Regència
Francesc Xavier Rovira i Fernández de Mesa
Història
Militar
Militar.
Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general És autor de manuals pedagògics Tratado de artillería 1773, Compendio de matemáticas 1781-91, Ejercicios de cañón y mortero 1787, tots publicats a Cadis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina