Resultats de la cerca
Es mostren 3159 resultats
sa Pedra Sagrada
Capella
Capella del terme de Calvià (Mallorca), entre el puig de sa Ginesta i el puig d’en Saragossa.
Lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229 La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de Mossèn Antoni Maria Alcover
sa Torre Nova
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), construïda damunt la punta de sa Porrassa (o de Pasqual Martí), promontori coronat per la torre nova de sa Porrassa, entre Palma Nova i es Magaluf.
cala sa Conca
Cala
Entrant de la costa del Baix Empordà, al N de s’Agaró, la qual ha donat nom a la urbanització de sa Conca, al terme de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà).
Hi ha una platja notable, que hom ha intentat sovint de convertir en platja particular de la urbanització de s'Agaró
Es-Sa‘íd
Geografia física
Nom àrab referit a la regió de l’Alt Egipte, és a dir, a la part de la vall del Nil situada al S del delta d’aquest riu, que constitueix el Baix Egipte.
Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor
sa Punta Prima
Partida
Antiga venda de Formentera, el 1775.
Actualment forma part de la de ses Roques
sa Raval Nova
Raval
Raval sorgit després del 1679, data de l’enderrocament del castell de Sant Felip, a l’indret que en 1771-81 fou creada la vila des Castell (Menorca).
sa Creu Vermella
Raval
Raval de Palma, Mallorca, a l’E del centre urbà, a l’entroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu as Pla de Na Tesa.
Editorial Deportiva, SA
Editorial
Esport general
Empresa editora de publicacions esportives amb seu a Barcelona.
Fou fundada els primers anys del segle XX amb la intenció de donar continuïtat a les publicacions esportives a Catalunya Començà editant el setmanari que després es transformà en el diari Mundo Deportivo 1906 i també publicà la revista Stadium 1911 i Vida Moderna , entre d’altres Narcís Masferrer i els germans Jaume i Ricard Grau, que n’eren els propietaris, promogueren aquesta empresa davant el creixent interès del públic per les publicacions esportives en aquella època Des de l’editorial se sufragaren patrocinis esportius com la cursa Jean Bouin i altres activitats de mecenatge esportiu