Resultats de la cerca

Debutà a la màxima categoria amb l’Athletic de Bilbao 1981-86, i fitxà per l’Espanyol 1986-89, que es classificà tercer en la Lliga del play-off 1986-87 i realitzà la millor campanya europea de la seva història en disputar la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou destituït a la meitat de la següent temporada, però entrenà dues vegades més l’Espanyol 1991-92, ja començada la Lliga, i els anys 2002-04 També exercí de seleccionador estatal 1992-98

S’inicià al Club Avenida del Prat de Llobregat Fou jugador del Club de Dards el Prat, amb el qual guanyà quatre Lligues i quatre Copes de Catalunya, i del Vendrell Club de Dards Individualment, fou primer del rànquing català i campió d’Espanya en una ocasió També competí en l’àmbit internacional, com l’Open de Bèlgica, el German Open o el Dutch Open Des del 2003 és seleccionador i capità de la selecció catalana, amb la qual disputà la Copa del Món 2011

Membre del Barcelona Universitari Club BUC de la dècada de 1980, jugà amb la selecció catalana i amb l’espanyola Des del 2012 fou seleccionador de les seleccions catalanes sub-16 i sub-18, i abans entrenà l’equip sènior del BUC i del Futbol Club Barcelona 2008-12 Des de la temporada 2013-14 fou director tècnic del Club de Rugbi Sant Cugat, entitat en la qual entrenà l'equip sub-18 2015-16, i el primer equip des de la temporada 2016-17

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

Vinculat al Club Esportiu INEF de Barcelona des del 2008, participà en diversos torneigs internacionals en les modalitats de tamborí de sala, tamborí clàssic, tamborí de platja i tambourelli Guanyà la Lliga Catalana de tamborí 2012, 2013 juntament amb Ferran Badia, Marc Atanes, Sergi Andújar, Marc Satorra i Jordi Moncusí Participà en el primer Mundial de tamborí clàssic amb la selecció catalana Fou seleccionador català al primer Europeu de nacions 2011 i responsable de l’àmbit d’educació de la Federació Catalana de Tamborí des del 2010

Cinturó negre cinquè dan de judo, competí representant el Judo Club Barcelona Es proclamà campió d’Espanya en cinc ocasions i també fou subcampió estatal en la categoria de pes mitjà 1967 i tercer classificat en la categoria de pes semimitjà 1968 Compaginà la pràctica esportiva amb l’ensenyament d’aquest esport al gimnàs Yawara-II Ocupà el càrrec de vicepresident primer de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades i fou secretari de la seva junta directiva 1973 El 1985 fou designat seleccionador espanyol

Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa

Cinturó negre sisè dan de karate i cinturó negre segon dan de kendo Competí com a representant del gimnàs Yawara-II de Barcelona Fou subcampió mundial de karate i campió d’Europa en la categoria de semipesants Formà part de l’equip de kumite de la selecció catalana de karate, que posteriorment entrenà com a seleccionador Mestre nacional i jutge del tribunal de graus, fou també entrenador estatal de defensa personal Fou el creador del mètode de les baules sistemes de desplaçament amb tècniques encadenades

S’inicià en un dels primers clubs d’aquesta especialitat, l’HC Premià 1995-98 Més tard, passà pel Club Escolapis Sarrià, el CHL l’Escala i el CH Rubí Cent Patins, del qual també fou entrenador Aconseguí cinc Campionats de Catalunya i tres d’Espanya, i guanyà una Copa del Rei En l’àmbit internacional, participà en tres Campionats del Món 1998, 1999, 2003 En la seva única representació de la selecció catalana, aconseguí el tercer lloc a la World Cup 2004 Fou seleccionador català en la primera Lliga mediterrània

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet