Resultats de la cerca
Es mostren 718 resultats
Émile Combes
Política
Polític francès.
Membre del partit radical elegit senador ocupà la presidència del senat i del ministeri d’instrucció pública Essent president del consell 1902-05 i defensor del laïcisme de l’estat, aplicà la llei de 1901 prohibint a les congregacions religioses l’exercici de l’ensenyament abrogà oficialment el concordat del 1861 amb la subsegüent separació d’església i estat
Les Corts Valencianes aproven la reforma de l’Estatut d’Autonomia
La reforma de l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià rep l’aprovació de tots els grups de la cambra del País Valencià llevat dels nou diputats de Ciudadanos, que s’abstenen La reforma, prèviament aprovada pel Senat espanyol, garanteix que les inversions de l’Estat siguin proporcionals al pes de la població Entra en vigor el 13 de març
Les Canàries tenen oficialment una nova illa habitada
El Senat espanyol aprova declarar oficialment La Graciosa vuitena illa habitada de l'arxipèlag de les Canàries Habitada des de fa més d'un segle, a La Graciosa viuen unes 750 persones que des de fa més d'una dècada reivindiquen ser reconeguts i una administració pròpia El canvi d'estatus ha de ser recollit en la modificació de l'Estatut d'Autonomia
Contra la immunitat de Berlusconi
El partit Itàlia dels Valors lliura al Tribunal Suprem un milió de signatures contra la llei que, des del 22 de juliol de 2008, dóna immunitat judicial al primer ministre, Silvio Berlusconi, com també al president de la República i els presidents de la Cambra dels Diputats i del Senat Les signatures demanen que la llei se sotmeti a referèndum
Nicasi Serret i Comín
Pintura
Pintor.
Féu la carrera d’arquitecte Fou deixeble de Francesc Domingo i Marquès , a València, i de Domenico Morelli , a Roma Obtingué una segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1876 amb el quadre Presó de la darrera reina de Mallorca adquirit pel govern i dipositat al Senat, Madrid, obra influïda per Emili Sala i Eduardo Rosales
Alvise Contarini
Història
Dux de Venècia (1676-84).
Fou ambaixador venecià a la cort de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors Els seus reports al senat venecià publicats el 1868 reflecteixen el caràcter dictatorial del comte duc d’Olivares i l’odi que aquest tenia a Catalunya Durant el seu govern ducal s’alià 1684 amb el papa, l’Imperi i Polònia contra els turcs
Derrota en referèndum de la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià
Amb gairebé el 60% dels vots, els italians rebutgen la proposta de reforma constitucional del primer ministre italià, Matteo Renzi, que essencialment volia agilitzar la presa de decisions polítiques, reduint dràsticament el pes i els poders del Senat, i també centralitzar l’Administració Després d’aquest resultat, Renzi fa efectiva la dimissió i el dia 12 el substitueix el fins aleshores ministre d’Afers Estrangers, Paolo Gentiloni
Pere II de Montenegro
Història
Príncep i metropolita de Montenegro (1830-51).
Succeí Pere I Consagrat a Peterburg 1833, prosseguí la centralització política, en crear un senat en el qual foren representades les dotze tribus del país 1831 Continuà mantenint bones relacions amb Rússia, que el sostingué en les guerres amb Turquia —la qual envaí el territori diverses vegades— i Àustria Poeta notable, es destacà amb el poema Gorski Vienac , bé que també conreà l’èpica i el drama
Enric Noëll
Literatura francesa
Escriptor occità en llengua francesa.
Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française
lleis frumentàries
Dret romà
Lleis romanes que regulaven l’abastament del blat.
La de Gai Grac 122 aC feu vendre el blat per sota el preu de cost l’any 61 aC el senat manà de fer distribucions de blat gratuïtes i, d’aquesta disposició, en feu fer llei Clodi l’any 57 aC, cosa que posà un precedent que s’allargà als temps de l’Imperi i motivà una pressió fiscal per tal de subvenir a aquestes despeses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina