Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Suprimides les constitucions i institucions del Principat per part del duc de Berwick , qui encomana a Patiño la direcció d’una junta provisional de govern
Després de mesos de setge, el duc de Berwick entra a Barcelona, suprimeix per decret les constitucions i institucions del Principat, i encomana a Patiño la direcció d’una junta provisional de govern
Francesc d’Asprer i Talric
Història
Militar
Militar austriacista.
Prengué part en la Guerra de Successió des de l’atac aliat a Barcelona el 1705 Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla Morí en el setge de Barcelona
Joan III Ducas Vatatzes
Història
Emperador bizantí (1222-54), gendre i successor de TeodorI Làscaris.
Vencé els francs a Poimanon 1224 i reconquerí moltes illes de l’arxipèlag grec 1224 i la Tràcia i la Macedònia 1246 No reeixí en el setge a què havia sotmès Constantinoble el 1235
Salomó Abenmenassé
Història
Jueu, anomenat Çulema o Çuleyman en els documents, fill de Jahudà i nebot de Samuel Abenmenassé
.
Torsimany al servei de Jaume II, actiu al setge d’Almeria 1309-10 i en les negociacions diplomàtiques posteriors sobretot en 1314-17 amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne
Èfor
Historiografia
Historiador grec.
Escriví en trenta llibres una Història Universal , una de les fonts en què es basà Diodor d’Agira Comprèn des del retorn dels heràclides a Grècia fins al setge de Perint per Filip de Macedònia
Josep d’Alòs i Bru
Història
Militar
Marquès d’Alòs i tinent general, fill d’Antoni d’Alòs i de Rius.
Intervingué en les expedicions militars de la presa de Menorca, del setge de Gibraltar i de la defensa d’Orà Fou governador de Jaca i després d’Alacant Per dues vegades fou capità general interí d’Aragó
Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví
Història
Alcaid i capità de Bugia.
Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa 1515, assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili
Santa Clara (Castelló d'Empúries)
Art romànic
Aquest convent, de monges clarisses, s’establí l’any 1260 extramurs de Castelló d’Empúries Com tots els altres convents de la vila, fou derruït pels francesos durant el setge del 1655, i fou traslladat dins la vila
L’excepcionalitat permanent: Catalunya, 1835-1858
L’excepcionalitat política a Catalunya 1844-1858 Un dels elements essencials per a la comprensió de la peculiar imbricació de la societat catalana, i més concretament de les seves classes benestants, en l’Estat liberal espanyol fou la política d’ordre públic No endebades, Josep Fontana ha assenyalat com, des del final del 1843, la burgesia catalana acceptà de bon grat que fos el govern central qui assumís la tasca de controlar l’ordre a Catalunya, després de les intenses lluites socials i polítiques dels anys 1833-43 En efecte, la intensitat dels conflictes durant el temps de les bullangues…
Antoni de Berardo i de Morera
Història
Cavaller, fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona juny-juliol del 1713 fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades morí en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina