Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona l’any 1984, on romangué duestemporades Guanyà una Lliga 1985 i disputà una final de la Copa d’Europa 1986 Jugà 55 partits i feu 24 gols L’any 1990 signà pel Reial Club Deportiu Espanyol

Titulat a Barcelona el 1915 Signà els plans de la Clínica Barraquer 1934-39, un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment Durant la postguerra construí grans blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande , i diverses torres a Sarrià

Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial

És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya

Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…

Ambaixador a Suècia 1811-13, aconseguí d’atreure Bernadotte a la coalició contra Napoleó i signà una aliança secreta amb Murat 1814 Fou l’amant de Maria Lluïsa d’Àustria, emperadriu de França, amb qui es casà després de la mort de Napoleó 1821

Ascendit a general el 1934, Hitler el nomenà 1938 cap del comandament suprem de la Wehrmacht Fou el principal responsable de la política militar nazi Signà la capitulació alemanya el 8 de maig de 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar internacional de Nuremberg

El president de la República de Txetxènia, Aslan Maskhàdov, signa el decret segons el qual aquesta república caucàsica passa a ser regida per la llei islàmica Mitjançant un segon decret, Maskhàdov desposseeix de poders legislatius el Parlament, que seguirà exercint el paper de control del poder executiu

Diputat i fundador de la Unió Radical, fou ministre de finances 1922-26 i 1934 i primer ministre 1935-38 Practicà una política d’aproximació als països de l’Eix i signà tractats amb Itàlia 1937 i Alemanya 1938 S'exilià en ésser expulsat del seu partit

Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea