Resultats de la cerca

Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes Azione Cattolica di Laboratori Italiani, impulsades pel cardenal Montini Publicà la revista quinzenal Tribuna 1946-48, que fou suspesa, i la revista mensual Radar social , que és avui el portaveu de l’entitat

Fundat al principi de la dècada de 1940, n’assumí la presidència honorària Juli Montull Coorganitzà la primera edició de la Volta Ciclista a Lleida 1942 juntament amb l’Obra Sindical d’Educació i Descans Durant els anys quaranta i cinquanta organitzà diverses competicions internacionals de ciclisme de pista al velòdrom de Lleida Un dels seus membres més destacats fou Jaume Calucho, guanyador de la Volta a Lleida 1945, 1948

Els Mossos d’Esquadra desmantellen una presumpta trama corrupta de la Unió Sindical Obrera de Catalunya USOC Segons les investigacions, durant 30 o 40 anys el sindicat presumptament va desviar 3,2 milions d’euros en subvencions per a formació La trama sembla que va acabar amb la fallida de l’organització i la dimissió en bloc de la comissió exe-cutiva, l’any 2013, i la constitució d’una junta gestora

Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT

S'oposa al totalitarisme i a qualsevol mena de dictadura o abús d’autoritat Es dóna principalment en els països de democràcia formal i es manifesta tant a nivell ideològic religiós, filosòfic, artístic, etc com sindical, polític, d’associacions, etc Quasi mai, però, no es dóna en forma pura, ja que molt sovint les tendències i els corrents que es consideren més perillosos per a l’ordre establert són declarats illegals i sovint reprimits

El sindicat disposa de la FADEAR Federació Associativa pel Desenvolupament del Treball Agrícola i Rural, un organisme encarregat de sostenir i promoure el seu projecte sindical En les eleccions de les cambres agrícoles de l’any 1995, la Confédération Paysanne obtingué el 20,6% dels representants Està implantada en 85 departaments i participa activament en l’àmbit internacional formant part de Via Campesia, el primer moviment rural internacional, format per 70 organitzacions i sindicats agrícoles

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…

Format fins al decenni dels cinquanta per masies i algunes torres d’estiueig, l’Obra Sindical del Hogar hi programà el 1967 l’edificació d’una Unidad Vecinal de Absorción UVA amb 2 000 habitatges El lloc, esmentat ja al s XI, formà una quadra, dita també de Blanes pel fet d’haver pertangut a aquest llinatge, del qual passà als Centelles i després als Moncayo, marquesos de Coscoyuela de Fantova i comtes de Fuentes, als Pignatelli, ducs de Solferino, i als Llançà