Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Yo-Yo Ma
Música
Violoncel·lista nord-americà d’origen xinès.
A quatre anys començà a estudiar violoncel amb el seu pare, estudis que continuà amb Janos Scholz Quan només tenia vuit anys feu la primera aparició com a solista, a la televisió americana, en un concert dirigit per Leonard Bernstein El 1962 es matriculà a la Juilliard School de Nova York, on fou alumne de Leonard Rose El 1978 fou guardonat amb l’Avery Fischer Prize Des de llavors ha desenvolupat una carrera molt important de solista amb aparicions freqüents en concerts a Europa i als Estats Units, tocant sovint música de cambra al costat del pianista Emmanuel Ax El 1995 interpretà les Suites…
Aureli Vila i Gómez
Música
Violista, saxofonista, tenorista i compositor català.
Inicià els estudis de piano, violí, tenora i saxòfon a vuit anys al Conservatori de Música de Barcelona, amb mestres com J Coll, J Pich i Santasusana, J Zamacois i E Toldrà En finalitzar els estudis de saxòfon, obtingué el premi d’honor Després de perfeccionar-se a Finlàndia i Suècia, tornà a Barcelona l’any 1963 i collaborà amb diferents artistes de música lleugera i jazz , com Tete Montoliu, Pedro Iturralde i, posteriorment, Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat Per oposició obtingué les places de viola de l’OBC, de saxòfon a la Banda Municipal de Barcelona, de tenora solista…
simfonia concertant
Música
Gènere orquestral desenvolupat durant les dècades anteriors i posteriors al canvi del segle XVIII al XIX, caracteritzat per la barreja dels llenguatges simfònic i concertant.
Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a…
cornetí

Cornetí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall, de forma molt semblant a la trompeta moderna, consistent en un tub de perforació lleugerament més cònica que la d’aquesta la llargària del qual és modificada gràcies a un sistema de pistons (generalment tres).
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat per la vibració dels llavis, recollida per un broquet metàllic que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat, de llautó o altres materials, que acaba en un pavelló i en alguns casos pot incorporar tons o bombes per modificar-ne el so fonamental És un instrument transpositor afinat generalment en si♭ o en la Té una extensió de dues octaves i una quinta Hi ha també un cornetí soprano en mi♭ Fou creat a França al primer quart del segle XIX quan s’incorporaren pistons…
frottola
Música
Tipus de cançó profana, antecessora del madrigal, pròpia dels cercles aristocràtics del nord i el centre d’Itàlia -especialment Màntua i Ferrara- del final del segle XV i el principi del XVI.
El seu contingut literari es basava en la poesia amatòria i en ocasions la poesia satírica Les formes poètiques que adoptava eren, generalment, la barzelletta la més popular, l’oda, el capitolio i l' strambotto , i més tard també la canzone i el soneto Des del punt de vista musical, la frottola era composta, generalment, per a quatre veus, d’estil primer bàsicament homofònic i, posteriorment, més contrapuntístic D’harmonia senzilla i diatònica, la veu superior era la més important i, el baix, el contracant principal, mentre que les veus de contralt i tenor tenien la funció de farciment…
trade
Música
Recurs emprat en música de jazz consistent a dividir la interpretació improvisada d’una estrofa entre dos o més solistes.
La llargada de la intervenció de cada solista és usualment de quatre o vuit compassos, però són també habituals les llargades de setze, dotze i dos compassos, i, fins i tot, d’un Entre músics es parla de "quatres", "vuits", etc
Mischa Elman
Música
Violinista ucraïnès.
Estudià a Odessa i amb Leon Auer a Peterburg El 1904 debutà a Berlín, i aviat esdevingué un solista de fama internacional Actuà arreu del món, i enregistrà un gran nombre de discs El 1923 es féu ciutadà nord-americà
riff
Música
Figura melòdica i rítmica pròpia del folklore africà, i que ha passat al jazz
.
Basats en l’esquema de diàleg entre el solista i el cor, els riffs són objecte de repeticions, com els ostinati típics de la música africana En el jazz , l’exemple d’utilització més típic es troba en l’orquestra de Count Basie
charango
Charango
© X. Pintanel
Música
Instrument cordòfon compost sense cordal de la família de les guitarres, amb cinc cordes dobles i la caixa corba.
Als seus països d’origen Xile, Argentina, Bolívia i Perú hom l’utilitza sobretot en l’acompanyament de danses o en conjunts instrumentals per bé que actualment, amb l’addició d’una cinquena doble corda, és utilitzat també com a instrument solista
morisca
Dansa i ball
Dansa pantomímica dels s. XV-XVII, molt freqüent a la península Ibèrica i a França.
N'hi havia de dos tipus una dansa per a solista i una altra per a dos grups que representaven els moriscs i els cristians Se'n conserven restes en el folklore a Anglaterra fou anomenada morris dance Fou incorporada en obres clàssiques renaixentistes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina