Resultats de la cerca
Es mostren 297 resultats
Esteve I d’Hongria
Història
Duc (997-1000) i primer rei d’Hongria (1000-38).
Succeí el seu pare Géza com a cap de les tribus magiars Emprengué la cristianització d’Hongria amb l’ajut dels benedictins, i vencé la insurrecció dels capitosts rebels a la batalla de Veszprém 998 Per recompensar la seva obra, el papa Silvestre II el proclamà rei fou coronat l’any 1000 Sota la influència germànica, dividí en comtats i bisbats el regne, que restà estructurat com a estat feudal Fou canonitzat el 1083 La seva festa és el 16 d’agost
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Frederic V del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1610-23) i rei de Bohèmia (Frederic I) (1619-20).
Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera
Zenó
Història
Emperador romà d’Orient (474-491).
Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón
Marc Hernández Molins
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
S’inicià en el Club Natació Poble Nou Fou campió d’Espanya infantil amb la selecció catalana 1994 i debutà en l’àmbit internacional en la categoria juvenil 1996 Successivament passà pel CN Sant Andreu 1999, CN Barcelona 2007, CN Sabadell 2009 i CN Catalunya 2011 El 2001 formà part de la selecció espanyola que vencé en la Universíada i el 2006 fou nou vegades internacional intervenint en la Lliga mundial Amb el CN Barcelona participà en la Copa d’Europa de clubs i en el LEN Trophy 2008-09
Carme Parareda Sala
Curses de muntanya i d’orientació
Orientadora.
Membre del Club Orientació Catalunya Ha estat campiona d’Espanya de relleus 1999, 2001, i de marató-O 2001, 2002, 2003, formant parella amb Belén Sánchez i amb Feli Silva Vencé en el primer World Maraton Trophy d’orientació, celebrat a Lles de Cerdanya, 2001, formant equip amb Belén Sánchez Del 1994 al 2003 ha ocupat diversos podis dels Campionats de Catalunya i d’Espanya així com del Trofeo Ibérico A més, ha travessat l’Atlàntic a vela d’anada i tornada És coautora del llibre L’Atlàntic a quatre mans 2008
Giovanni di Ventimiglia e d’Aragona
Història
Comte, i després (1433) primer marquès, de Geraci i comte de Montesarchio (Calàbria).
Capità general de l’Església contra Francesco Sforza Ajudà Alfons i Frederic d’Aragó a recuperar Nàpols, i obtingué, per això, la senyoria de Bitonto Combaté a Àfrica contra el rei Bofario i el vencé Fou cap de l’exèrcit del rei Martí 1408 per a conquerir Sardenya Sufocà la rebellió de Siracusa 1448 i defensà Epir i Càrnia contra els turcs a favor de Carles, príncep de Càrnia, gendre seu Fou virrei de Nàpols i Sicília 1430-32, gran almirall del regne i conseller d’Alfons I de Nàpols
Bel·lerofontes
Mitologia
Heroi mític de Corint, fill de Posidó.
Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo
Teodor Àngel Comnè
Història
Dèspota d’Epir (1215-30) i emperador de Tessalònica (1224-30).
Germà del dèspota Miquel I Àngel Comnè, el succeí en el despotat El 1217 vencé l’emperador llatí Pere I de Constantinoble, i el 1224 s’apoderà de Tessalònica i dels dominis d’aquest regne llatí Es féu coronar emperador bizantí de Tessalònica, en rivalitat amb l’emperador de Nicea, conquerí diverses ciutats i volgué apoderar-se de Constantinoble, però fou derrotat per Joan II Asen de Bulgària 1230 i eixorbat El 1246 Tessalònica fou presa per Joan III Ducas Vatatzes, de Nicea, el qual posteriorment féu matar Teodor, que continuava instigant contra seu
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina