Resultats de la cerca

Té una cua llarga i forta, que utilitza per a mantenir-se dret Viu entre dotze i catorze anys, i és principalment insectívor, malgrat que també menja petits vertebrats, ous i plantes Excaven en grup, amb un sentinella que vigila la possible arribada de depredadors Els seus crits tenen un significat específic, relatiu al tipus de depredador i a la seva distància

És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff

En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal

D’adults parasiten l’aparell circulatori o el teixit subcutani de vertebrats i hi provoquen malalties greus En l’home, per exemple, Loa loa, Wuchereria bancrofti i Onchocerca volvulus són els causants dels tumors de Calabar, de l’elefantiasi i de l’oncocercosi, respectivament Llur cicle vital implica sempre l’existència d’un insecte hematòfag on es desenvolupen i mitjançant el qual es transmeten

Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del reompliment d’antigues cavitats càrstiques Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus Així mateix es descriví l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni d’una línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca

Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma

Per hidròlisi els dipèptids es descomponen en els dos aminoàcids L’origen de molts dipèptids és la hidròlisi parcial de les llargues cadenes polipeptídiques de les proteïnes Als éssers vius hi ha també dipèptids que no provenen de les proteïnes, composts, alguns, d’aminoàcids poc abundants, entre els quals dipèptids hi ha l’anserina Nβ-alanil-1-metil-L-histidina dels músculs dels vertebrats

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari

Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment…

Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana