Resultats de la cerca

Jugà amb el CN Catalunya i el 1953 fou entrenador de waterpolo del CN Atlètic, amb el qual ascendí a primera divisió Renuncià al càrrec el 1959, dos mesos abans que l’equip es proclamés subcampió d’Espanya Fou cofundador 1961 i president 1964-73 del Collegi Català d’Entrenadors També fou membre del collegi estatal 1965-78 La federació espanyola li concedí la medalla de bronze 1966 i la d’argent 1973 de Serveis Distingits

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913, i formà part de la primera junta directiva Al gener del 1915 efectuà el raid dels 1000 m mar En waterpolo jugà els Campionats d’Espanya 1917, 1919 Al gener del 1921 assumí momentàniament la presidència del CN Atlètic fins que el 1922 fou rellevat per Joaquim Puig Barfull

Llicenciat per l’INEFC de Barcelona Format en el Club Encinas de Boa-dilla, fou campió del món júnior 1991 Debutà en la màxima categoria amb el Club Natació Barcelona 1991-92 i, posteriorment, jugà al Club de Natación Ondarreta Alcorcón 1992-93, al Real Canoe Natación Club 1993-94, al Club Natació Montjuïc 1994-97, al Club Natació Atlètic Barceloneta 1997-2005, al Waterpolo Saragossa 2005-08, al Club Natació Sant Andreu 2008-10 i al Club Natació Catalunya des de la temporada 2010-11 Amb el Barceloneta guanyà dues Lligues 2001, 2003, tres Copes del Rei 1999, 2001, 2004 i tres…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Vinculat al Club Natació Catalunya, ingressà al Comitè català l’any 1965, a l’estatal el 1967, i fou reconegut internacionalment el 1972 Participà amb la selecció estatal júnior i absoluta en diversos Campionats d’Europa i del Món Arbitrà nombrosos partits internacionals i collaborà com a auxiliar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a comiat internacional dirigí la final Hongria-Itàlia del Campionat d’Europa 1995 Parallelament fou president del Comitè Català d’Àrbitres 1992-96 i vocal de la comissió tècnica de waterpolo estatal 2000-04 Rebé la medalla de Serveis Distingits de…

Milità a les files del Club Esportiu Mediterrani 1950-75, del qual fou entrenador Obtingué dues vegades el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1953, 1956 En waterpolo formà part d’un equip que pujà a primera divisió el 1960 i del qual acabà essent-ne l’entrenador 1967-70 Posteriorment, fou membre de la junta directiva de l’entitat 1971-75

Tot i no aparèixer en l’Acta de constitució del Club Natació Barcelona del 10 de novembre de 1907, sempre se’l considerà un dels seus cofundadors, ja que figura entre els jugadors que disputaren el primer partit oficial el 12 de juliol de 1908 i, a més, intervingué en tots els festivals de waterpolo celebrats fins el 1913, incloses les primeres trobades internacionals amb el Foot-ball Velo Club de Niça 24 de setembre de 1910 i el Brussels Swimming Club de Brusselles 15 d’agost de 1912 També participà en la direcció de l’entitat 1917-20 com a membre de la Comissió Consultiva A…

Fou pioner del waterpolo català i estatal Membre del Club Natació Barcelona, fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria 1926, 1931 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1927 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 El 1926 entrà a la junta directiva del CN Barcelona El 1932 fou elegit membre suplent del Comitè Olímpic Espanyol Després del 1939, fou vicepresident i conseller del president del CN Barcelona, en diferents etapes També presidí la Federació Catalana de Natació 1940-43

Membre del Club Natació Barcelona, al gener del 1921 esdevingué president del comitè tècnic de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA en representació del seu club El 1924 renovà el càrrec a títol personal, fet que disgustà el seu club, a qui tampoc no agradà la seva actuació en els Jocs Olímpics de París 1924, en què fou el cap de waterpolo de la delegació espanyola Fou rellevat de tots els seus càrrecs i expulsat de l’entitat Anteriorment, havia estat cofundador i nomenat membre d’honor del Collegi Català d’Àrbitres 1922

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer entrenador del CN…