Resultats de la cerca

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

S’inicià al Capellades Hoquei Club i el 1989 passà a l’Igualada Hoquei Club, en el qual desenvolupà la seva carrera, excepte la temporada 1998-99, que fou cedit al Club Esportiu Noia El 1997 debutà en la màxima categoria i guanyà la Lliga Conquerí la Copa d’Europa 1997 amb el dream team igualadí i la Supercopa d’Europa 2000 Fou internacional en totes les categories amb la selecció espanyola i guanyà un europeu juvenil 1994, un júnior 1997 i una Copa de les Nacions sènior a Montreux 2003, any en què fou tercer en el Campionat del Món Es retirà el 2008

Formada al CA Terrassa, desenvolupà la major part de la seva carrera al CE Universitari A quinze anys superà el rècord de Catalunya de salt d’alçada amb 1,72 m, que milloraria quatre cops més fins a deixar-lo en 1,76 m Fou campiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1976, de Catalunya júnior 1977 i de Catalunya i d’Espanya júnior en pista coberta 1978 Fou subcampiona de Catalunya a l’aire lliure 1980 i dos cops subcampiona en pista coberta 1976, 1977 En els Campionats d’Espanya fou subcampiona a l’aire lliure 1981 i en pista coberta 1980, 1981

Llançador dretà que començà la seva carrera professional als Estats Units d’Amèrica amb els Mets 1990-92 Després passà a Cardenales de Lara de Veneçuela, amb el qual guanyà una Lliga veneçolana d’hivern Posteriorment jugà a la divisió d’honor d’Espanya, on destacà el seu pas pel Marlins Puerto La Cruz 2003-08, el San Inazio de Bilbao 2008-09 i el Futbol Club Barcelona des del 2009 Guanyà quatre Lligues espanyoles amb el Marlins 2005-08 Amb la selecció espanyola ha jugat Campionats d’Europa i del Món des del 2003 Guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2003, 2005, 2007

Format al Club d’Esquí Sant Ponç, desenvolupà la major part de la seva carrera esportiva al Club Nàutic Sant Pere Pescador – Estadi Màgic Posteriorment, també formà part del Club d’Esquí Nàutic Pallars Jussà i del Club Esportiu la Baells Practicà diferents especialitats i destacà en eslàlom, en què guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya tant en categories inferiors com en sub-21 i Obert En categoria absoluta, obtingué dos Campionats d’Espanya d’eslàlom 2002, 2003 i dos Campionats de Catalunya de figures 2001, 2002 i d’eslàlom 2006, 2009 Participà en els Jocs Mediterranis…

Se celebra a Los Angeles la festa de lliurament dels premis Grammy de la música, marcada aquest any pel domini de les dones L’artista més guardonada és la cantant de hip-hop Lauryn Hill, amb cinc premis Madonna, que fins ara només havia aconseguit un Grammy en tota la seva carrera, en guanya quatre pel disc Ray of Light , i també són premiades Alanis Morisette i Sheryl Crow Un altre punt destacat és la continuïtat de l’èxit de la pellícula Titanic , que de la mà de la cançó My Heart Will Go On i de la seva intèrpret, Céline Dion, rep quatre Grammy

Es caracteritzà per mesclar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del poeta i filòsof Morrison El 1967 feren el primer disc, The Doors , ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison Les seves actuacions es consideraven escandaloses i després de set discos, on destacaren Morrison Hotel 1970 i LA Woman 1971, Morrison es traslladà a París, on morí d’un atac de cor i esdevingué un mite del rock El grup es mantingué fins el 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari Bibliografia Complement bibliogràfic Bonet, Magda…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-07 procedent de l’Arsenal, la primera temporada com a cedit, i a partir de la temporada 2004-05 fou traspassat Lateral esquerre, amb l’equip blaugrana disputà 182 partits i marcà 9 gols Guanyà la Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Fou 106 vegades internacional i marcà 6 gols Era el capità de la selecció holandesa que perdé la final de la Copa del Món el 2010, en el que fou el darrer partit de la seva carrera També participà en dos Mundials més 2002, 2006 i tres Eurocopes 2000, 2004, 2008