Resultats de la cerca

Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…

Fill de Jordi Maragall i Noble Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York Fins l’any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’ajuntament barceloní Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació 1961 i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya 1974 i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC Tinent d’alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra 1979-82, aquest any fou nomenat alcalde, càrrec…

Religiós dominicà, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el convento de…

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a…

Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó…

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…

Fou un alumne brillant del Conservatori de París, on aconseguí els primers premis de música de cambra amb Jacques Février, piano amb Aline van Barentzen, música de cambra professional amb Joseph Calvet, acompanyament de piano amb Henriette Puig-Roget i contrapunt amb Simone Plé Caussade Des del 1969 és professor d’aquest centre S’ha dedicat especialment a la música de cambra, però també ha destacat com a acompanyant de primeres figures del cant És convidat assíduament pels festivals de Dubrovnik, Kuhmo, Moscou, Nàpols i Newport, entre d’altres, i ha participat en els de Prada i Ais de…

Fundat el 1968 per Felipe Moreno, practica la lluita grecoromana, la lluita lliure i el sambo El 1971 aconseguí el seu primer Campionat d’Espanya de lluita, competició que ha organitzat tres cops 1982, 2004, 2010 La temporada 2010-11 guanyà la Lliga espanyola de clubs de lluita, primera vegada que un club català assolí aquest títol Ha estat considerat el millor club de lluita d’Espanya en tres ocasions 1972, 1975, 1982 Alguns dels lluitadors més rellevants són Pol Canudas, Sergio Polo, Daniel Marín, Kildare Pérez, Albert Botías, Sviad Svanidze, Héctor Rodríguez, Kevin Ferrón, Lasha…

Fundat el 1989, fou impulsat per Joan Soler i Miquel Monreal Participa en competicions d’àmbit català i estatal i alguns dels seus membres guanyaren el Campionat d’Espanya en categories sènior Entre ells destaca Luis Bernardo Martínez López, també olímpic a Barcelona 1992 i entrenador del CAR de Sant Cugat Francisco Javier Iglesias Serna, olímpic en tres ocasions, diploma olímpic a Barcelona 1992, seleccionador estatal sènior de lluita lliure olímpica i director tècnic de la Federació Catalana de Lluita Francisco Barcía Rodríguez, olímpic a Seül 1988 i a Barcelona 1992 i…