Resultats de la cerca

Agricultura arrossars, catifes, teixits de seda i de cotó És un gran centre hindú i bisbat catòlic El 1674 la ciutat fou erigida en regne, i el 1855 passà al domini britànic El monument més important és el temple de Brihadisvara 1003-09, de 244 per 128 m, amb un santuari de 14 pisos i 66 m d’alçària, ornat amb frescs i amb una pedra de fita que és un monòlit de 80 t

Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780

Antic centre comercial, s’ha desenvolupat industrialment arran de l’explotació del gas de Lacq Té metallúrgia especialitzada, filatura de llana, confecció i indústria del calçat Fundada al s XI pels vescomtes de Bearn esdevingué capital del regne de Navarra després del 1512 És situada a l’extrem d’un promontori que domina la vall del gave de Pau, tributari de l’Ador, al voltant d’un castell que ha sofert remodelatges

Situada al vessant NW dels Vindhya Parvata, és un centre comercial i un nucli industrial indústria tèxtil —cotó— i alimentària Centre d’ensenyament superior És una de les set ciutats sagrades hindús Antiga capital del regne Avanti s VI-IV aC i del de Mālwa 800-1200 dC, passà posteriorment als marathes Conserva nombrosos temples Al seu observatori, construït el 1720, s’acollien els geògrafs indis, que hi feien passar el primer meridià

A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia

És un centre de subàrea comercial a l’Hoya de Baza, on persisteixen petites indústries de caràcter artesanal bòbiles, ceràmiques, teixits, treballs de cànem i espart Baza, l’antiga Bàstia , fou capital de la Bastetània en temps dels romans Dominada pels visigots i després pels àrabs, fou un dels últims nuclis del regne de Granada que oferí resistència a Ferran el Catòlic, resistència que durà fins a la capitulació del Zagal, l’any 1489

Fou erigit el 1076 per Sanç III d’Aragó pel fet que la ciutat era la capital del regne d’Aragó per això era dit també, a l’alta edat mitjana, bisbat d’Aragó i que els bisbes d’Osca hi residien habitualment Reconquerida Osca el 1076, un mateix bisbe governava les dues diòcesis fins que, el 1571, Pius V les separà novament Actualment la diòcesi de Jaca és sufragània de l’arxidiòcesi de Pamplona

Hom el donava als cavallers precedit sovint de magnífic , als ciutadans o burgesos honrats precedit sovint d' honorable o de discret i a d’altres membres de la mà major llevat dels metges i juristes, als quals hom donava el tractament de misser a partir del s XVI, esporàdicament també es donà als mercaders i a d’altres membres dels estaments mitjans Al Regne de València, també es donà als homes de paratge

Aquestes emissions eren emprades en el comerç amb el món àrab i eren ben lucratives pel rebaix de contingut d’argent que hom hi practicava Jaume I n'autoritzà emissions a Montpeller, Lleida, Mallorca i València Al s XV, Alfons el Magnànim ordenà que la ciutat de València encunyés moneda d’argent que imités la del regne de Granada Els sobirans rebien un guany que hom estipulava en una quantitat per marc d’argent encunyat

Situada a la Bresse, a la vora del riu Saona Ciutat industrial, té indústria alimentària, tèxtil, siderúrgica, mecànica i química Mercat de vins i port fluvial important Drassanes Saquejada pels vàndals i per Àtila 451, fou capital del regne de Borgonya al segle VI, i fou ocupada pels àrabs l’any 732 Al segle IX esdevingué centre del comtat de Chalon , que el 1267 fou cedit pel comte Joan I al duc de Borgonya