Resultats de la cerca
Es mostren 1986 resultats
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
Cornellà del Terri
Vista de l’església de Sant Julià, al poble de Corts (Cornellà del Terri)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall mitjana del Terri i al SE del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…
Sant Pere de Vilamajor
Sant Pere de Vilamajor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, el més extens del sector del Montseny.
Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny,…
Montseny

Montseny
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la Selva i amb Osona, estès als vessants S del massís del Montseny, des del cim del Matagalls (1.694 m alt.) i del turó de Sant Marçal (1.523 m), al N, i el cim de les Agudes (1.706 m), a l’E; al sector SE és accidentat pel vessant W del pla de la Calma.
Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…
conca del Fucino
Llac
Conca de la Màrsica, als Abruços, Itàlia, ocupada antigament per un llac, a 669 m d’altitud sobre el nivell del mar, entre els monts Simbruini a l’W, el mont Sirente a l’E i el Velino al N.
El llac, en una regió calcària, era alimentat per nou torrents i tenia un emissari subterrani la seva extensió era variable el 1835 la màxima fou de 170 km 2 i la mínima de 135 km 2 El primer projecte de dessecació dut a terme fou el de l’emperador Claudi A l’edat mitjana esdevingué de nou un llac tancat El 1852 s’hi iniciaren nous treballs de dessecació hom hi construí un estanc de retenció i un sistema de canals de desguàs Foren obtingudes 16 500 ha de terreny fertilíssim, que hom dedica a l’agricultura canya de sucre, patates
tetrardus
Música
Derivat del grec tetrardos, ’quart', antigament s’utilitzava per a designar el mode basat en la quarta de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què es fonamentava el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tetrardus authentus corresponia al setè mode, també anomenat mixolidi , i el tetrardus plagalis , al vuitè mode o mode hipomixolidi
batallola
Transports
Antigament, barana doble de fusta o de xarxa que, situada a la borda dels vaixells de guerra, servia per a estibar-hi els cois, alhora que constituïa una defensa en cas d’atac i evitava de caure per la borda.
castell de Tudela
Castell
Antic castell del municipi de Sant Gregori (Gironès), situat al cim de la serra de Sant Grau (dit antigament puig de Tudela
), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents
quarantena
Aïllament de quaranta dies imposat antigament als viatgers i a les mercaderies procedents de zones endèmiques o epidèmiques de certes malalties (còlera, pesta, febra groga, tifus exantemàtic, febre recurrent i verola), abans de deixar-los circular lliurement per zona no contaminada.
Actualment aquest període ha estat reduït considerablement o reemplaçat per una inspecció sanitària
balandra
Transports
Veler d’un sol pal i veles de ganivet, amb coberta, que hom emprà antigament tant per al transport de cabotatge com per a la pesca, i que avui constitueix el tipus de iot més difós entre els de vela.
Les balandres clàssiques hissen vela aurica i escandalosa d’altres, vela guaira, però les de vela bermudiana són les que han prevalgut Totes les balandres hissen també flocs la que només en té un és anomenada sloop, i la de dos o més, cúter La balandra de línies fines construïda especialment per a regates és anomenada balandre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina