Resultats de la cerca

Collocador, s’inicià a l’AE Sarrià, on arribà a ser el capità de l’equip que el 1980 aconseguí l’ascens a la màxima categoria del voleibol estatal Posteriorment fitxà per l’Hispano Francès, on jugà fins acabada la temporada 1985-86, quan l’equip es dissolgué Aleshores fitxà pel Bombers de Barcelona, on coincidí amb Rafa Pascual Després de tres temporades, abandonà l’equip i es retirà Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa júnior 1982

Es formà al Club d’Hoquei Gavà i arribà al primer equip amb 15 anys A 17 anys passà al Júnior FC, on estigué fins a 26 anys, quan anà al Real Club de Polo de Barcelona, club on es retirà amb 32 anys Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1991, 2003, 2004, 2006, tres Copes de la Reina 2003, 2004, 2005 i dues Lligues 2003, 2006 Amb la selecció espanyola participà en tres Jocs Olímpics Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004

Extrem esquerre, arribà al Futbol Club Barcelona l’estiu del 2000 procedent de l’Arsenal londinenc Jugà quatre temporades a l’equip blaugrana 2000-04, amb el qual disputà 137 partits oficials, marcà 19 gols i guanyà una Copa Catalunya 2004 En acabar la temporada 2003-04 es retirà per culpa de les lesions Fou 86 vegades internacional amb Holanda i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004, en què marcà 17 gols

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

S’inicià al CE Torrelavit, passà al CP Riudebitlles 1978-79 i el 1980 arribà al CE Noia, en el primer equip del qual milità des del 1983 fins a la seva retirada el 1994 Amb el Noia guanyà una Lliga i una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa, una Supercopa d’Europa 1989 i una Lliga Catalana 1990 Fou internacional amb la selecció espanyola ADO 92 i amb la júnior, amb la qual guanyà un europeu 1984

Jugà a rugbi a la Salle Bonanova de Barcelona i ho deixà per una lesió al genoll Fou responsable de la secció de rugbi del FC Barcelona 2003 Presidí la Federació Catalana de Rugbi 2005-09 Amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, negocià amb la Federació Internacional de Rugbi el reintegrament en aquesta de la federació catalana, que n’havia estat fundadora el 1934, però no s’arribà a cap acord Rebé el premi President Companys 2008

És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana

El ciclista nord-americà Lance Armstrong arriba a París com a guanyador del Tour de França amb més de set minuts d’avantatge sobre el segon classificat, el suís Alex Zülle, i de deu sobre el tercer, l’espanyol Fernando Escartín És la victòria més important de la vida professional d’Armstrong, un ciclista a qui el 1996 van diagnosticar un càncer de testicles, que més tard se li va estendre als pulmons i al cervell, però que finalment va poder superar

Membre de la Societat de Caçadors La Marta de Martorelles, que presidí durant uns anys, el 1997 s’integrà com a vocal a la junta directiva de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Ocupà el càrrec de president de la representació territorial de Barcelona 2001-05, fins que arribà a la presidència de la Federació Catalana de Caça 2005-07 També fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça 2006-07 i conseller de Mutuasport

Entre els fundadors, cal esmentar Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amèlia Antolí, Joaquim Torres, Adela Pérez i Albert Pujolà Josep Puigvert fou el primer president, i posteriorment ho foren Amèlia Antolí i Jaume Cases Al cap de pocs mesos l’entitat ja aplegava un centenar de socis, i, més tard, arribà a tenir-ne 150 El 1990 la presidència era exercida per Mercè Junyent i el nombre de socis era d’una quarantena Des del 1982 publica la revista “Flama”