Resultats de la cerca
Es mostren 3335 resultats
sotaselvà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del romanx, on és anomenat sutsilvan, parlat a Sutselva i que té Ilanz com a nucli rector.
Està separat del sobreselvà pel bosc de Flims
escolament cortical
Ecologia
Geologia
Escolament d’aigua de pluja que llisca pels troncs dels arbres, des de les capçades, abans d’arribar a terra.
L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’…
Matamala
Vista general de Matamala
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, a l’alta vall de l’Aude, des de l’altiplà de la Quillana (coll de Castelló) fins prop de Formiguera.
A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports…
filipèndula
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de flors blanques o vermelloses, oloroses i agrupades en cimes.
Creix en vorades de bosc i en herbassars humits
província centreeuropea
Biologia
Geobotànica
Província biogeogràfica que comprèn els països de l’Europa central, poc influïts per la proximitat de l’oceà.
La clímax és en general el bosc caducifoli província medioeuropea
el Mas del Bisbe
Antic terme del municipi de Cambrils (Baix Camp).
Havia depès de la parròquia del Mas d’En Bosc
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
Incendi a la serra de Cardó
Es cremen 1500 ha de bosc a la serra de Cardó
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc
comtat de Torrellano
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI el 1716 al seu cambrer Joan Baïllo de Llano i Ferrer.
Passà als Canícia, marquesos del Bosc d’Ares, i als Rojas