Resultats de la cerca
Es mostren 21613 resultats
la Guàrdia de Sagàs
Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Llucmajor (Mallorca), al límit amb el terme d’Algaida, al cingle meridional del puig de Randa, prop de Sant Honorat.
Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria
Sant Pere de Viladecavalls
Església nova de Sant Pere de Viladecavalls (Calders)
© C.I.C.-Moià
Església
Església del municipi de Calders (Moianès).
Es un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït prop la vila de Cavalls coneguda des del 965, resta abandonada El 1944 es va construir una nova església, d’estil neoromànic, prop de la colònia del Manganell o Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l’anterior
Sant Sebastià
La capella de Sant Sebastià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella situada al NE del nucli de Bescanó.
L’edifici té una nau amb volta de canó, absis i campanar d’espadanya Fou edificada en acció de gràcies després de les epidèmies de la pesta bubònica 1611 i 1653 Davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, reformada el 1854, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611
Sant Maximí
Vista exterior de l’esglèsia de Sant Maximí de Sallent des de migjorn
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW de Sallent d’Organyà.
És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu
Sant Pesselaç
Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
Sant Jaume de Canet de Rosselló
Art romànic
L’actual església parroquial del poble de Canet té el seu origen en la capella de Sant Jaume de l’hospital de Canet, coneguda des del 1241 Adquirí categoria de parròquia quan l’antiga església parroquial de Sant Martí del Castell esdevingué una simple capella L’edifici actual és dels segles XV-XVI
Julián Casaña Leonardo
Julián Casaña Leonardo
© Fototeca.cat
Biologia
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals.
Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1860-96, de la qual fou rector 1876-96 La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció de l’edifici de la universitat i per a iniciar la de l’Hospital Clínic i facultat de medicina
Domenico Trezzini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Treballà per a Frederic IV de Dinamarca El 1703 anà a Rússia, on es convertí en un dels principals arquitectes de l’època de Pere el Gran féu, a Peterburg, l’església de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el monestir d’Aleksandr Nevskij i l’edifici dels Dotze Collegis