Resultats de la cerca
Es mostren 5249 resultats
biodeterioració
Biologia
Destrucció, mitjançant l’acció d’éssers vius, de materials d’interès econòmic.
Comprèn, entre d’altres, l’atac per part de microorganismes, fongs, insectes, etc, de la fusta, el paper, els teixits, els productes alimentaris, etc obstrucció o corrosió de canonades per obra de bacteris incrustació del buc dels vaixells per pegellides, lamellibranquis, cirrípedes, etc destrucció de productes emmagatzemats per obra dels rosegadors, etc La importància econòmica de la biodeterioració pot arribar a atènyer un grau considerable
Josep Canut i Coll
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona
Bartomeu Ribelles i Dalmau
Arquitectura
Arquitecte.
Acadèmic de San Fernando i tinent de director d’arquitectura de Sant Carles Dins l’escola neoclàssica és autor dels ponts de Vila-real sobre el Millars i d’Hellín Múrcia, del cambril del Crist a l’església del Roser del Grau de València i de la capella de Nostra Senyora del Populo a Quart de Poblet Renovà també l’església parroquial d’Almansa Múrcia
Les Études Roussillonnaises
Revista trimestral d’història i d’arqueologia que sortí a Perpinyà del 1951 al 1957.
Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica
escala de Fujita
Meteorologia
Escala per a la classificació de la intensitat dels tornados.
Els valors de la intensitat del vent en aquesta escala són F0 60-117 km/h F1 118-181 km/h F2 182-250 km/h F3 251-320 km/h F4 321-420 km/h F5 421-520 km/h En l’escala de Fujita també es fa referència als efectes i els danys que cal esperar per a cada grau d’intensitat del tornado
Joan Bordons Vives
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
S’inicià en el món de l’automobilisme com a mecànic professional El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d’Espanya de 50 cc Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 25 cc 1970 Formant equip amb Benjamí Grau, guanyà les 24 Hores de Montjuïc pilotant una Bultaco 360 cc 1972 Es retirà el 1983
Klaus Philipp Schenk
Història
Militar
Militar alemany.
Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici
Aimó de Savoia-Aosta
Història
Rei de Croàcia (Tomislau II: 1941-43), duc personal de Spoleto (1904-48), duc d’Aosta (1942-48).
Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se
Lorenzo Ardid Bernard
Història
Política
Polític.
Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat
acord
Economia
Dret mercantil
Pacte establert entre dues empreses o organitzacions, per tal d’obtenir avantatges mutus, en la utilització conjunta de recursos, normalment complementaris, per desenvolupar nous productes, en l’establiment de corrents de flux de tecnologia, de recursos humans, tècnics, etc. i, en general, per a realitzar una actuació conjunta.
Els acords poden ser explícits o implícits i, en alguns casos acord collusori, poden ser perseguits per l’Administració com a actuacions no autoritzades Els acords són més o menys fàcils d’assolir segons el grau de concentració del sector, tot i que també hi influeixen altres circumstàncies, com l’estructura semblant de les empreses, l’homogeneïtat dels productes que fabriquen, i la dinàmica del sector
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina