Resultats de la cerca

Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871

Comte de Münnich Formà part del partit germanòfil durant el regnat d’Anna Ivanovna però, en morir aquesta 1740, dirigí el cop d’estat que enderrocà Biron de la regència i fou nomenat primer ministre per la nova regent, Anna Leopoldovna, mare d’Ivan VI Desterrat a Sibèria en temps d’Elisabet I, fou rehabilitat per Pere III

Diputat als Estats Generals 1789, aconseguí l’abolició del dret de primogenitura Membre jacobí de la convenció i del Comitè de Salvació Pública, després del cop d’estat del 9 de termidor de l’any II 27 de juliol de 1794, fou ministre de justícia 1795-97 i formà part del Directori Napoleó li atorgà el títol de comte

Diputat i ministre de justícia del regne de Hannover, fou elegit diputat al Reichstag 1867 Dirigent principal del partit del centre catòlic, s’oposà enèrgicament a la política anticlerical del canceller Bismarck L’any 1890 fundà l’Associació Popular per a l’Alemanya Catòlica, que exercí una gran influència fins a la seva dissolució, l’any 1933

Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i collaborà en la retirada de les forces franceses de Roma convenció del 1864, en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França Participà en la conferència d’Algesires 1906

Com a ambaixador del seu país a Madrid 1833-39, intervingué en la vida política espanyola a favor dels liberals, als quals prestà suport en la lluita contra els carlins Fou governador d’Irlanda 1847-52 i ministre d’afers estrangers 1853-58, durant la guerra de Crimea i en d’altres ocasions 1865-66 i 1868-70

Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68

Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860

Participà en la guerra contra Napoleó Destinat al Perú 1817, se significà com a governador i defensor d’El Callao 1824-26 Comandà l’exèrcit del Nord contra els carlins 1834 i fou ministre de la guerra dels governs de Mendizábal i Calatrava 1836 En la regència d’Espartero presidí el consell de ministres 1842-43

Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905