Resultats de la cerca
Es mostren 6897 resultats
Francesc Xavier Cabo
Música
Organista i compositor.
Fou organista de la catedral d’Oriola, i a partir del 1816 de la seu de València, d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella Produí una cinquantena d’obres vocals, de 3 a 12 veus, algunes de les quals amb acompanyament instrumental Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi
Antoni Ferrer i Gómez
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid, on rebé el títol el 1872 Fou nomenat arquitecte del ministeri de finances al País Valencià 1877, arquitecte municipal de l’Eixample i arquitecte major de València 1890 Les seves obres conegudes són l’església de Moixent, la cúpula de la collegiata de Xàtiva i les torres parroquials d’Ontinyent i de la Pobla de Rugat
Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba
Agronomia
Dret
Advocat i enginyer agrònom.
Marquès de Monistrol d’Anoia i d’Aguilar i baró de Beniparrell Com a diputat a les corts per Olot 1883-95, defensà el proteccionisme El 1890 fou nomenat director general d’agricultura, indústria i comerç Presidí la Societat Catalana d’Horticultura i fou secretari de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a Madrid
Gerardus Bolland
Filosofia
Filòsof neerlandès.
Despertà l’interès per la filosofia hegeliana en amplis cercles Des del 1922 existeix la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede ‘Societat Bolland de la Raó Pura’, que té per òrgan la revista De Idee Fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 Publicà Gnosis en Evangelie 1906, Hegel’s Phaenomenologie des Geistes 1907
Jean-Baptiste Bessières
Història
Duc d’Ístria.
Militar francès Féu la campanya d’Egipte amb Napoleó I, i fou nomenat mariscal l’any 1804, i comandant de la cavalleria de la guàrdia l’any següent Participà en les campanyes d’Espanya i Rússia, on tingué un paper important Morí la vetlla de la batalla de Lützen 1813, quan era comandant en cap de la cavalleria imperial
Isidre Bertran
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1711-19).
Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei
Martin Behaim
Geografia
Navegant i geògraf alemany.
Començà les activitats marineres als Països Baixos, des d’on es traslladà a Portugal, i fou nomenat geògraf d’algunes expedicions d’aquest país El 1492 tornà a Nuremberg, on construí el cèlebre globus terraqüi que representa tots els detalls terrestres coneguts abans del descobriment d’Amèrica Contribuí a l’ús de l’astrolabi en la navegació
Sébastien Le Preste
Història
Militar
Enginyer militar i mariscal de França.
Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial
Domènec Briau i Saüc
Metge.
Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València Austriacista, seguí l’emperador Carles VI a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i després al de la filla d’aquest, Maria Teresa, emperadriu des del 1740
Émile Boutmy
Història
Política
Politicòleg francès.
El 1871 fundà i dirigí l’École Libre des Sciences Politiques, on es forma la classe política francesa El 1880 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Morales Les seves obres més importants són Études de droit constitutionnel, Essai d’une psychologie du peuple anglais au XIXème siècle i Essai d’une psychologie politique du peuple américain
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina