Resultats de la cerca
Es mostren 3433 resultats
mirmecocor | mirmecocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues.
Són, sobretot, vegetals que produeixen fruits o llavors petits i sovint proveïts d’eleosomes
pneumatòfor
Botànica
Arrel epigea i respiratòria pròpia de diverses plantes que habiten terrenys pantanosos o inundats.
Els pneumatòfors tenen un aerènquima molt desenvolupat i molts pneumàtodes o obertures aeríferes, i subministren oxigen als òrgans no aeris
escorça
Escorça de pi pinyer
© MC
Botànica
Part externa de l’arrel, la tija i les branques de les plantes llenyoses.
Normalment hom entén per escorça el conjunt de teixits situats per fora del càmbium, bé que a vegades hom en restringeix el sentit aplicant el nom als teixits produïts pel fellogen
cimodoceàcies
Botànica
Família petita de plantes monocotiledònies marines, freqüents sobretot a les mars tropicals i subtropicals.
xantona
Química
Cetona tricíclica que ocorre en la natura associada amb els pigments de moltes plantes.
Es presenta en forma de cristalls incolors, insolubles en aigua i solubles en alcohol, cloroform i benzè, que es fonen a 174°C És emprada com a larvicida i com a producte de partida en la síntesi de diversos colorants i fàrmacs
subespontani | subespontània
Botànica
Dit de les plantes que es fan en una regió sense ésser-hi autòctones.
radicícola
Zoologia
Dit de l’animal que habita sobre o entre les arrels de les plantes.
ancistrocàrpic | ancistrocàrpica
Botànica
Dit de les plantes que tenen fruits espinosos, propis per a la disseminació epizoocora.
amom
Nom d’algunes plantes aromàtiques esmentades pels antics, les quals no han estat identificades.
caytonials
Paleobotànica
Ordre de pteridospermes constituït per plantes que visqueren durant el Mesozoic arreu del món.
Eren de fulles palmaticompostes, amb els folíols lanceolats Els microsporofilles, de ramificació pinnada, duien branquillons amb 3 a 6 sacs pollínics Els macrosporofilles, d’origen foliar, tenien forma de palmeta i duien lateralment unes càpsules, a les parets internes de les quals eren fixats els primordis seminals en nombre de 6 a 30 Representen un tipus d’evolució lateral dins les gimnospermes