Resultats de la cerca
Es mostren 6726 resultats
Ezequiel Vigués
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya
Sant Vicenç de Viladassau

Església de Sant Vicenç de Viladassau (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), prop l’antic mas de Viladassau, al SE del terme.
La seva església des del segle XV fou sufragània de Santa Maria d’Oló i restaurada com a parròquia el 1896, però a causa del despoblament tornà a la categoria de sufragània És documentada des del 1134, però el seu edifici és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del segle XI Vers el 1650 se li afegí un cos d’edifici destinat a sagristia Té un retaule del s XIX i traces d’antigues pintures romàniques
Llessui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat en un coster, al vessant dels contraforts del massís del Montsent, dominant la vall del riu de Pamano.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Fou la població més important de la vall d'Àssua Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic monestir de Saurí i els antics llocs de la Torre, Torena i Menauri L'any 1966 hi fou oberta una estació d'esquí, que hagué de tancar el 1987 per problemes econòmics després de diversos anys seguits amb poca neu L'any 2014 una iniciativa particular tornà a intentar rellançar les installacions
Edirne
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Tràcia, Turquia, situada a la confluència del Marica i el Tundža.
Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia
monimolimni
Ecologia
Massa d’aigua d’un llac que resta gairebé permanent al fons, a causa de la seva densitat més gran deguda a l’alt contingut de sals.
L’aigua del monimolimni no es mescla, fet pel qual s’hi troben unes condicions d’anòxia També es pot parlar de monimolimni en el cas de les capes d’aigua residual marina que hi ha a les màximes fondàries de fiords i ries Aquestes aigües poden romandre segles sense barrejar-se amb aigua de capes superiors En llacs de zones temperades, l’aigua del monimolimni resultant d’un hivern molt fred no es torna a barrejar fins que n'hi ha un altre de molt fred, romanent al fons durant els hiverns suaus
José Cubiles
Música
Pianista espanyol.
Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó
Jesús Arámbarri y Gárate
Música
Director d’orquestra i compositor basc.
Estudià a la seva ciutat natal amb Jesús Guridi, entre d’altres, i posteriorment a París, on fou deixeble de Paul Dukas A Basilea estudià direcció d’orquestra amb Felix Weingartner El 1933 tornà a Bilbao, on dirigí la Banda Municipal El 1939 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal Es traslladà a Madrid, on impartí classes d’harmonia al conservatori a partir del 1953 dirigí l’Orquesta de Conciertos i presidí l’Asociación de Directores de Orquesta Españoles Compaginà aquesta activitat amb collaboracions amb l’Orquestra Nacional d’Espanya
magrana
Folklore
A Elx, nom amb el qual és conegut popularment l’aparell emprat en la Festa d'Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
Consisteix en una plataforma flanquejada per quatre barres metàlliques d’1,80 m d’alçada i coberta per vuit ales daurades i vermelles L’aparell baixa a l’altar major des d’una trampa oberta en la cúpula del temple en sortir les ales s’obren i deixen a la vista l’àngel Un cop obertes, l’aparell sembla una palmera, nom que també ha rebut algunes vegades Quan ha lliurat la palma, l’àngel torna a pujar amb l’aparell, i en arribar a la cúpula les ales es clouen per passar la trampa
Memorial Raimon Lozano de Marxa
Atletisme
Competició de marxa atlètica celebrada a Barcelona entre el 1993 i el 2009.
Fou instaurada pel FC Barcelona en memòria de Raimon Lozano Albreda, marxador del club La primera edició es disputà en un circuit urbà i a partir del 1995 es traslladà al parc de Joan Miró L’any 2008 no se celebrà, però tornà el 2009 com a seu del Campionat de Catalunya de les categories de base Els anys 1997 i 2007 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de clubs En el seu palmarès apareixen marxadors com Manuel Alcalde, David Márquez, Dani Plaza, Mari Cruz Díaz, María Vasco i Eva Pérez
Joan Quintana Sintes
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina