Resultats de la cerca
Es mostren 11332 resultats
Gian Francesco Malipiero
Música
Compositor i musicòleg italià.
Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi,…
Luciano Berio
Música
Compositor, director i professor italià.
Vida Procedent d’una família amb tradició musical, en finalitzar la Segona Guerra Mundial inicià els seus estudis de composició al Conservatori de Milà amb Gherini, la influència del qual es feu palesa en les primeres obres, com ara el Concertino 1949 El 1950 es diplomà i es casà amb la soprano Cathy Berberian, circumstància que determinà el desenvolupament de la seva obra vocal El seu encontre amb L Dallapiccola li permeté un primer contacte amb el serialisme Parallelament, s’interessà per la música electroacústica a través de les primeres composicions per a cinta realitzades per Otto…
Milij Aleksejevic Balakirev
Música
Compositor rus i membre catalitzador del Grup dels Cinc.
Vida Fill d’un funcionari del govern, la seva mare li donà les primeres lliçons de música A deu anys començà els estudis de piano amb Alexander Dubuque, un pianista deixeble de John Field Mentre seguia la seva educació a l’Institut Aleksandrovskij, continuà els estudis musicals amb un mestre alemany, mentre tocava el piano en les vetllades musicals que se celebraven a casa d’Aleksandr Ulibišev, personatge que influí de manera important sobre el seu futur Els contactes que continuà mantenint amb Ulibišev li descobriren les simfonies de Beethoven i, impressionat per les obres de…
Gustav us Theodore von Holst
Música
Compositor anglès.
Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor, director i pedagog anglès.
Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…
Max imilian Reger
Música
Compositor i pedagog alemany.
Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a Hugo Riemann…
monaquisme
monaquisme Sant Benet, per Jaume Baçó
© Fototeca.cat
Religió
Moviment espiritual, que pertany a diverses religions i que pren formes molt diverses.
Es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària contemplació Deixant a part l’islam, que no té una vida monàstica pròpiament dita, els tres grans corrents són el monaquisme cristià, l’hindú i el budista El monaquisme cristià, viscut per homes i dones, té l’origen en els ascetes i en les verges que en les ciutats vivien radicalment llur fe cristiana L’ideal de plaure solament a Déu en portà alguns a cercar un lloc inhabitat on poder menar la vida segons el model de l’Evangeli, seguint el precedent d’alguns personatges bíblics i, en alguns…
impremta
Disseny i arts gràfiques
Art de reproduir sobre paper, pergamí, etc, la marca en tinta d’un escrit, un dibuix, etc, gravat sobre una planxa metàl·lica o compost ajuntant peces de metall o fusta cadascuna de les quals té gravada una lletra, una figura, etc.
Els testimonis més antics de reproduccions de l’escriptura són unes rajoles d’argila cuita, estampades per mitjà de formes de ferro o metall, trobades en unes excavacions prop de Nínive i que daten del segle VII aC A la Xina, la xilografia ja era coneguda molts anys abans de Crist, i al segle XI dC hom començà a substituir les planxes gravades per caràcters independents, que primerament eren de terra cuita, després foren de plom i finalment de coure El sistema xilogràfic fou emprat a Europa al segle XIV pels fabricants de cartes de joc i, tot seguit, adoptat per a la realització d’estampes…
Maspujols

Vista general de la població de Maspujols (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Maspujols és el terme més petit del Baix Camp És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna 541 m, conegut popularment com la Feredat Envolten el terme els de les Borges del Camp W, Riudoms S, l’Aleixar E i N i Alforja NW L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el…
Maials

Maials
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues Limita amb els municipis de Llardecans E i N, Seròs i Almatret W, del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix S, de la Ribera d’Ebre Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts Algunes de les partides del terme són la Devesa…