Resultats de la cerca
Es mostren 90750 resultats
Via de contagi
Patologia humana
És anomenat via de contagi o via de transmissió el recorregut que efectuen els agents infecciosos i els paràsits de l’home des de les fonts d’infecció, inclosos els reservoris, fins que contacten amb l’organisme de la persona que contraurà la infecció Quan la font d’infecció és exògena, els gèrmens o paràsits humans han de transmetre’s, d’una manera o d’una altra, fins que entren en contacte amb l’organisme on es desenvoluparà la infecció En canvi, quan la font d’infecció és autògena, els gèrmens no s’han de transmetre fins aquest organisme, perquè ja hi són abans que la infecció prosperi…
Lluís Solé i Sabarís
Historiografia catalana
Geòleg i geògraf.
Vida i obra La seva infantesa transcorregué a Lleida, on la família es traslladà quan el pare, Felip Solé, guanyà una plaça a l’Escola Normal, de la qual arribà a ser director El 1925, Lluís es diplomà com a mestre, i el 1929 es llicencià en ciències naturals a la Universitat de Barcelona i inicià la seva carrera com a ajudant de laboratori i després de facultat Amb un ajut de la Junta para Ampliación de Estudios, estudià a Alemanya, on s’interessà per la paleontologia, matèria en què es doctorà el 1936 El 1926 feu coneixença amb Pau Vila, a través del qual establí contacte amb la geografia…
Sant Pere de l’Erm (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’església, avui dia convertida en un magatzem per a usos agrícoles des de la banda sud-est a dalt i des de tramuntana, amb l’absidiola nord esfondrada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església, situada a la banda septentrional del terme, s’aixeca, envoltada de conreus, prop de la carretera comarcal d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, des d’on és ben visible Mapa 35-15391 Situació 31TCG745026 Just en arribar a la fita del quilòmetre 8,6 de l’esmentada carretera, a mà esquerra, surt un camí que travessa un torrent secaner, que descriu un revolt molt pronunciat,…
Antoni Font i Pedrosa

Antoni Font i Pedrosa
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i humanista.
Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia Calasancia i…
La conca del Cabriol
Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer a baix, mapa de les principals unitats diferenciades a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i altres La conca del…
Sant Esteve de Caldes de Malavella
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat…
Molí de les Puces (Boadella)
Art romànic
Situació Interior de la construcció, amb la volta perfectament conservada F Tur Edifici que, malgrat el nom popular que té, no sembla pas que fos un molí És situat a la riba dreta i a tocar de la Muga, a poc menys d’1 km del poble de les Escaules, aigües amunt Aquesta construcció fou bastida sobre unes roques planes, de tal manera que resta molt poc enlairada respecte al nivell normal de l’aigua del riu Pocs metres més avall, colgada actualment sota l’aigua, hi ha una altra construcció semblant i, encara, riu avall, hom en descobrí els vestigis de dues més Aquest edifici fou donat a conèixer…
Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (les Masies de Voltregà)
Situació Vista de l’exterior de l’església amb la nau romànica vers ponent i una de les capelles laterals, la de migjorn, erigides el segle XVII, les quals han conservat la restauració de l’any 1976 M Catalán L’antiga església parroquial de Vinyoles d’Orís és situada a la part alta de la població en una plaça Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 36,3 —y 54,7 31 tdg 363547 Vinyoles es troba al costat esquerre de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, entre Sant Hipòlit de Voltregà i l’encreuament que porta a Torelló Les…
Santa Maria de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…