Resultats de la cerca
Es mostren 8063 resultats
acords de pau de Stormont
Acords signats el 10 d’abril de 1998 al palau de Stormont (Belfast) per a la pacificació d’Irlanda del Nord.
Anomenats també acords de Divendres Sant o de Pasqua, foren subscrits pels dos principals partits nord-irlandesos, catòlic i protestant Partit Socialdemòcrata Laborista i Partit Unionista de l’Ulster, a més del Sinn Fein, branca política de l’IRA, i pels caps de govern britànic Tony Blair i irlandès Bertie Ahern Precedits de l’alto el foc de l’IRA i l’inici de negociacions angloirlandeses 1994, els acords comportaren la renúncia irlandesa a la reivindicació dels sis comtats nord-irlandesos i, per part britànica, fou acceptada la possibilitat d’una unificació d’Irlanda per vies democràtiques…
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que obtingueren el…
pau d’Almazán
Història
Pau signada a la vila castellana d’Almazán el 12 d’abril i a Lleida el 10 de maig del 1375.
Posà terme a la discòrdia entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, sorgida arran de l’accés del segon al tron Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand Du Guesclin 1369
Unió de Progrés Municipal de Barcelona
Partit polític
Partit provincial de Barcelona inscrit a l’abril de 1987 i promogut per Dolores Estela Barnet, Alfredo Amestoy i Antonio Almarcha.
La seva creació respongué a l’aparició de divisions internes en el si d’Iniciativa per Catalunya IC, entre membres del Partit dels Comunistes de Catalunya i d’IC a Sant Vicenç dels Horts Finalment, mentre que els primers concorregueren amb les sigles d’IC, elssegons ho feren amb aquest partit i ob-tingueren 1447 vots 15,24% i 3 regidors
Unió Arenyenca
Partit polític
Partit local d’Arenys de Mar inscrit a l’abril de 1987 per M. Luisa Gorina, Casimiro Torrás i Lourdes Blanchar.
En les eleccions municipals d’aquest any aconseguí representació en les de 1991 obtingué 195 vots 3,6%
Plataforma Progressista de les Comarques de Girona
Partit polític
Partit comarcal inscrit a l’abril de 1987 amb seu a Banyoles, impulsat per Llorenç Carreras, Luis Moreira i Carles Abelló.
En les eleccions municipals de Banyoles d’aquest any obtingué 3149 vots 44,6% i 8 regidors en les de 1991, 2316 vots 35,1% i 7 regidors 3 consellers comarcals en les de 1995, 3297 vots 43% i 8 regidors 3 consellers comarcals, i en les de 1999, 1870 vots 25,8% i 5 regidors
Partit de la Independència de Sant Cebrià
Partit polític
Partit local de Sant Cebrià de Vallalta inscrit a l’abril de 1999 per Pere Vega (president) i Gerhard Soetekou (secretari).
En les eleccions municipals d’aquest any, coalitzat amb el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya , obtingué 90 vots 10,5% i 1 regidor
Asociación Independiente de Santa Coloma
Partit polític
Partit local de Santa Coloma de Gramenet inscrit a l’abril de 1991 per Francisco Herodes, Juan Vázquez i José Ramírez.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 321 vots 0,5%
Idil·lis i cants místics
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el mes d’abril del 1879, amb un pròleg de Manuel Milà i Fontanals.
Desenvolupament enciclopèdic És el primer llibre publicat per Verdaguer després de L’Atlàntida i també el primer en què recull poemes lírics, amb els quals complementava, o rectificava, la imatge pública que volia donar de si mateix com a poeta religiós,i més concretament com a poeta místic, després d’haver-ho fet com a poeta heroic El poema “Cant d’amor” exposa aquesta intenció, i el pròleg propi incorporat a partir de la segona edició 1882, 1885, 1891 defensa la seva poesia i la validesa de la poesia mística La primera edició acabava amb una secció titulada “Càntics”, amb poemes escrits per…
Restauració
El pronunciament del general Martínez de Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, segons un gravat de l’època
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina