Resultats de la cerca

Membre de la convenció constitucional de Virgínia, promogué la convenció de Filadèlfia 1787, on dirigí la redacció de la constitució Diputat 1789-99, fou, amb Jefferson, un dels fundadors del partit republicà Elegit president 1809-17, declarà la guerra a la Gran Bretanya 1812-15

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…

Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española

Estudià a Cambridge i féu nombrosos viatges, sobretot als Estats Units i a Mèxic La seva obra més coneguda és Under the Volcano 1947, novella d’inspiració autobiogràfica que narra el procés de degradació del protagonista, valent-se d’una simbologia caòtica i profusa La resta de la seva obra comprèn les novelles Ultramarine 1933, Dark as the Grave Wherein My Friend is Laid 1968 i October Ferry to Gabriola 1970, aquestes dues inacabades, i el volum de narracions Hear Us O Lord from Heaven Thy Dwelling Place 1961 El 1983 John Huston féu una versió cinematogràfica d' Under the Volcano

Iniciador de l’anomenada novella de costums antics Aphrodite , 1896, hi usà l’element eròtic, constant en altres novelles seves La femme et le pantin 1898 Publicà llibres de poemes de factura parnassiana se'n destaquen les Chansons de Bilitis 1894 Escriví, encara, el conte satíric Aventures du roi Pausole 1901, el qual fou musicat per Ibert i Arthur Honegger

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de radioteatre, com El pessebre 1952 El 1953 passà a la Televisión Nacional de Cuba El 1960 tornà a Barcelona, on publicà algunes novelles La renuncia , 1962, i estrenà obres teatrals

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…