Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Pomèro
Vall
Alta vall de la Vall d’Aran, del municipi de Viella, afluent de capçalera, per l’esquerra, del Joèu.
Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall del Ter, al sector central de la vall de vall de Sant Joan.
Situació i presentació L’extens municipi de Sant Joan de les Abadesses 53,6 km 2 limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l’E amb la Vall de Bianya Garrotxa i al SE amb Riudaura Garrotxa Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d’aquí fins al SW amb Ripoll Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter Forma una típica vall dels…
Cap d’Es Antenes
Cim
Cim (1 832 m) de la serralada que separa la Vall d’Aran (terme municipal de Bossost) de la vall de la Pica (a Comenges).
És el punt més occidental de la Vall d’Aran
coma de Morrano
La coma de Morrano
© Fototeca.cat
Coma de la vall de Boí, per on circula el barranc de Morrano, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), tributària de la vall de Sant Nicolau per l’esquerra.
És separada de la vall Fosca terme de la Torre de Cabdella per una línia de crestes, des de la pala de Dellui al pic de Nairolo, el collada de Morrano 2631 m alt i el serrat de Reguera A la capçalera hi ha els estanys de Morrano Major, Xic, de la Ribera i de la Collada
Estavar
Estavar, a la vall baixa del riu d’Angost, a l’Alta Cerdanya
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat al límit amb l’enclavament de Llívia, estès entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Èguet i d’Angost.
Les principals fonts econòmiques són la ramaderia 300 caps de bestiar boví i 850 d’oví i l’agricultura, sobretot al sector meridional, on el canal de Callastre amb aigua del riu d’Eina rega una extensa àrea Les 197 ha que hi ha són ocupades per prats i farratge 173 ha, cereals 19 ha i hortalisses 3 ha Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX El poble 220 h agl i 61 h diss 1982 1 215 m alt és a l’W del puig de Llívia, a la dreta del riu d’Angost, vora la seva confluència amb el Segre L’església de Sant Julià és romànica s XII…
Salardú
Salardú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985 El novembre…
Alt Àneu

Alt Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa i la part baixa de la vall de la Bonaigua.
Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…
Ramon Moga
Història
Guerriller.
Doctor en teologia i sotsdiaca, s’alçà contra Felip V de Castella 1706 i amb d’altres aranesos prengué Castell-lleó en nom del rei arxiduc Carles III El 1713 es trobava a Barcelona com a capità de fusellers, i prengué part en la defensa de Barcelona L’any següent anà a defensar Castellciutat Derrotat, s’amagà dos anys, fins que, descobert, fou degradat i executat
Antoni Sala
Filosofia
Filòsof.
Des del 1603 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Publicà l’obra Commentarii in Isagogem Porphirii et universam Aristotelis logicam 1618, dedicada a Pere de Montcada i de Montcada, futur bisbe de Girona, i In phisicam Aristotelis de substantia corporea in communi 1619
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina