Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Yorimichi Saigo
Història
Estadista japonès.
Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa
Guillem Rubió
Cristianisme
Teòleg escotista.
Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d’Aragó La tradició el fa deixeble de Duns Escot només se sap, però, que fou deixeble a París de l’escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències 1334 figuren les tendències criticistes imperants a la seva època Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum
Raül Roviralta i Astoul
Museologia
Metge i col·leccionista.
Primer marquès pontifici de Roviralta de Santa Clotilde 1951 Es llicencià en medicina a Barcelona l’any 1915 i es dedicà a la pediatria Féu estudis històrics i arqueològics i arribà a reunir una collecció de valor internacional de miniatures de vaixells Transformà una part de la Costa Brava de la seva propietat en un paratge que denominà Santa Clotilde, la Proa o Hípsidris Fou conseller d’assistència social de la Generalitat de Catalunya durant el Bienni Negre 1935 Es traslladà al Brasil
Paolo Rolli
Literatura italiana
Poeta italià.
Pertangué a l’Arcàdia amb el nom d’Eulibio Berentiatico Preceptor, a Londres, del fill de Jordi II d’Anglaterra, compongué melodrames i promogué la publicació de nombrosos clàssics italians La seva producció poètica és aplegada en tres llibres De poetici componimenti 1763 La seva poesia, una de les més significatives i originals del gust de l’arcadisme i rococó, arriba a un equilibri extraordinari sobretot en les Elegie i en els Endecasillabi , de línia melòdica i amb relleus gairebé pictòrics
Giovanni da Verrazzano
Història
Navegant florentí al servei de la corona francesa.
Després del retorn de S Caboto de l’Amèrica septentrional, comandà una expedició en cerca d’un pas al NW vers les Índies Salpà amb la nau Dalphine l’any 1523, i arribà a la costa septentrional americana 1524, que explorà des del cap Fear probablement fins al Cap Bretó, a Nova Escòcia Dirigí una altra expedició el 1528 vers l’Amèrica Central, potser cap al Brasil, de la qual no tornà Segons la tradició, fou mort i devorat pels indígenes
Fernão Peres de Andrade
Geografia
Història
Militar
Navegant portuguès, explorador i militar.
Sota el comandament d’Alfonso de Albuquerque prengué part, juntament amb el seu germà Simão, en la presa de Goa 1510 i en la conquesta de Malaca 1511 Al gener del 1513 sortí de Malaca amb l’encàrrec d’iniciar relacions comercials amb la Xina, però, no havent reeixit, tornà Al setembre de l’any 1517 arribà a Canton amb l’ambaixador Tomé Pirés i realitzà la seva missió L’any 1518 tornà a Malaca i poc després anà a Portugal
Jacques Amyot
Filosofia
Humanista francès.
Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França
Nelson Algren
Literatura
Novel·lista nord-americà que ha descrit de manera directa la vida dels barris populars de Chicago, ciutat on residí.
Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava
Literatura catalana
Prosista.
Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina