Resultats de la cerca

Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884

Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei…

Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i…

Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena

La normativa recollida en el document testimonia les competències de la institució en àmbits com l’autoorganització jurisdiccional i administrativa, les finances i els tributs, a més del blindatge financer El document constitueix un testimoni del naixement a Europa de les primeres institucions civils emancipades del poder reial El manuscrit original fou localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per l’historiador del dret Pere Ripoll i anunciat el juny del 2018 en la presentació de la seva tesi doctoral  Llibre de Vuit Senyals 15th century an Edition, Legal and Comparative Study…

Havia estat creat l’any 1889 com a museu municipal, però més tard fou cedit a l’estat Antic museu provincial, des del 1978 s’anomena oficialment Museu de Menorca Les seves colleccions són el testimoni de la història de Menorca des de la cultura pretalaiòtica fins a l’actualitat i estan presentades en una exposició permanent que mostra els primers habitants de l’illa, la cultura talaiòtica, les èpoques romana i bizantina, la Menorca musulmana, la corona d’Aragó, els segles XVIII, XIX i XX, cartografia sobre Menorca i la pintura menorquina del segle XX Disposa, a més, de dues sales…

La Phobos-1 fou llançada el 7 de juliol i la Phobos-2 cinc dies després Una errada en el comandament informàtic de la primera provocà que situés malament els panells solars i l’antena, amb la qual cosa la comunicació es perdé i hom no pogué realitzar observacions, però obtingué imatges en raigs X de la corona solar La Phobos-2 s’acostà fins a 50 m de la superfície del satèllit natural Fobos, del qual obtingué imatges d’alta resolució Arribà a l’òrbita de Mart el gener del 1989 i féu mesures del seu camp magnètic abans que hom en perdés el contacte

Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú, als Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí El 1463 fou fortificat pels remences, que l’ocuparen durant la guerra contra Joan II Entre els anys 1471-74 i des del 1488 el vescomtat d’Hostoles pertangué a la corona Des de mitjan segle XVI al XVIII la senyoria del castell era dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, bé que al segle XVII la vall d’Hostoles formava una batllia reial El juliol del 2020 finalitzaren les obres de rehabilitació del castell que, entre d’altres, consolidaren la cisterna i…

Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un…

Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà