Resultats de la cerca
Es mostren 16189 resultats
Nicolas Bataille
Arts decoratives
Tapisser francès en alt lliç.
Fou mestre tapisser reial i de Lluís d’Anjou, per a qui féu la gran sèrie de la tapisseria de l'Apocalipsi del castell d’Angers
Scapino
Teatre
Personatge del teatre italià que representa el servent mentider, intrigant, negligent i embriac.
Es vesteix amb casaca, calces i capa de ratlles vermelles i blanques Molière el feu protagonista d’una de les seves comèdies Les fourberies de Scapin
Il Tempesta
Pintura
Pseudònim de Pieter Mulier el Jove, pintor holandès.
Des del 1666 treballà a Roma i en altres ciutats italianes Es féu conèixer pels seus paisatges, sobretot tempestes marines, que interpretà amb un realisme colpidor
Agilulf
Història
Rei dels longobards (590-616), que estengué els seus dominis en territori bizantí fins a obtenir-ne el reconeixement de l’emperador Focas (603); amenaçà Roma, que no fou presa a causa dels bons oficis de Gregori el Gran (593).
La seva esposa Teodolinda, catòlica, féu que Agilulf, tot i ésser arrià, no perseguís l’Església Catòlica i fins afavorí Columbà en la fundació de Bobbio
Abū Ṭāhir ibn al-Ǧannābī
Història
Militar
Cap militar càrmata.
Féu diverses ràtzies per l’Iraq El 930 saquejà la Meca i profanà el temple de la Ka'ba, del qual s’emportà la Pedra Negra
Celestí I
Cristianisme
Papa (422-432).
Féu costat a Ciril d’Alexandria en la polèmica contra Nestori, i envià legats al concili d’Efes 431 Trameté missioners a Escòcia i a Irlanda
Milislav Demerec
Milislav Demerec
Biologia
Genetista nord-americà d’origen croata.
Feu nombroses investigacions sobre la genètica del blat de moro, de la drosòfila i de microorganismes, sobre la mutabilitat induïda i sobre la natura dels gens
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
eixida de mas
Història del dret
A la baixa edat mitjana, a la diòcesi de Girona i bona part de la Catalunya Vella, quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.
el Farell
Etnografia
Personatge d’una llegenda popular del Vallès i d’Osona, conegut també com el Fort Farell, que representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual feu el curs del Besòs.
Per calmar la set, posant un peu al Tagamanent i l’altre al puig Fred el pla de la Garga, s’ajupia a beure l’aigua del Congost, a l’indret del Figueró Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya