Resultats de la cerca
Es mostren 9055 resultats
José Miguel Alea
Filosofia
Il·lustrat asturià.
Collaborà en l’administració afrancesada de Josep Bonaparte i dirigí la Gazeta de Madrid s’exilià a la fi de la guerra contra Napoleó Divulgà l’obra científica de Buffon amb el seu llibre Vida del conde de Buffon 1797 i traduí al castellà Paul et Virginie de Bde Saint-Pierre 1798
Samuel Nathaniel Behrman
Literatura
Escriptor nord-americà.
Autor teatral, la seva dramatúrgia es desenvolupa en un clima aparentment superficial The Second Man ‘El segon home’, 1927, End of Summer ‘La fi de l’estiu’, 1936, The Cold Wind and the Warm ‘El vent fred i el calent’, 1958, etc Ha conreat també la novella curta i el guió cinematogràfic
Sophus Niels Christen Claussen
Literatura danesa
Poeta danès.
Passà temporades a París, on conegué Verlaine Influït pel simbolisme i els corrents ideològics i estètics de fi del s XIX, publicà, entre d’altres, els reculls poètics Pileføjter ‘Flautes de saüc’, 1899, Danske Vers ‘Poemes danesos’, 1912 i Heroica 1925, i les narracions eròtiques Unge Bander ‘Llaços joves’, 1894 i Kitty 1895
Pere Cima
Cristianisme
Religiós franciscà; bisbe d’Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó.
A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode
Beauharnais
Família noble francesa de l’Orleanès, d’escassa notorietat abans de la Revolució Francesa.
Dividida en dues branques a la fi del s XVIII, l’una fou encapçalada per Claudi de Beauharnais que fou par de França a l’època de la Restauració La branca més cèlebre, però, fou la segona, encapçalada per Alexandre de Beauharnais , que es vinculà a la família de Napoleó I Bonaparte
Michael Idvorsky Pupin
Física
Físic i inventor nord-americà, d’origen serbi.
Estudià a Panchevo i a Praga, i el 1874 se n'anà als EUA, on estudià les descàrregues elèctriques en els gasos i sobretot les transmissions telefòniques, per a les quals inventà el 1899 un mètode pupinització a fi de millorar el comportament de les línies, mitjançant unes bobines, anomenades de Pupin
Santa Eulàlia
Raval
Raval del municipi de Begues (Baix Llobregat), al N del poble, al peu del turó (405 m) que corona la capella de Santa Eulàlia.
L’edifici, document al segle XVIII, és de planta rectangular, la porta és amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eulàlia A l’octubre del 2018 s’inaguraren les obres de restauració de la capella
el Perelló

Vista de la gola del port del Perelló
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa, al límit amb el terme de València, al N del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida.
La platja del Perelló és baixa i arenosa L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic urbanitzacions, hotels i apartaments El 1907 hom hi edificà una església
puig de Galdent
Massís muntanyós (420 m ) a ponent del puig de Randa, termenal dels municipis de Llucmajor i d’Algaida.
És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària
paragonita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup de les miques, de fórmula Na2Al4[Si6Al2O2 0](OH)4
.
Cristallitza en el sistema monoclínic, i és isostructural amb la moscovita És un mineral incolor o de color groc pàllid, i la seva duresa és de 2,5 Es troba en roques metamòrfiques de la sèrie pelítica, tals com gneis moscovítics, esquists i fillites, o com a component detrític en sediments de gra fi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina