Resultats de la cerca

Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856 Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891 S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació

Sacerdot budista de la secta Tendai, es féu deixeble de Honen Shonin, fundador de Jōdo-shū , a la mort del qual 1212 fundà la pròpia secta Jōdo-Shin-shū ‘veritable secta Jodo’, coneguda simplement per Shin , portant a l’exageració les idees de Honen sobre la invocació d' Amida o Amitābha

Adepte al neopitagorisme, fundà una escola estoica que després dirigí el seu fill Quint Sexti Níger Posseïa una doctrina moral semblant a la cristiana Escriví tractats en grec molt apreciats pels antics La secta dels seus seguidors, a la qual pertangué Soció d’Alexandria, s’extingí vers l’any 64 dC

Fou regidor i batlle constitucional de Reus, comandant de la Milícia Nacional, diputat i senador del regne Fou el promotor de la companyia de diligències reusenca, que fou la primera que es fundà a l’Estat espanyol Impulsà la Companyia de Gas Reusenc i fou el primer president del Círcol 1852

Dirigí els moviments de la revolta flamenca i fundà amb P de Mont l’"Algemeine Studentenbond” ‘Associació general d’estudiants’ De caràcter combatiu, escriví els seus poemes romàntics i les seves obres teatrals per a aquests grups revolucionaris, com el drama Gudrun 1882, d’inspiració wagneriana, símbol del Flandes oprimit

Posà fi a l’anarquia que regnava al país després de la mort de Thalun 1748 dominà els regnes que s’havien independitzat Aca, 1753 Pegu, 1757 i fundà Rangoon Envaí Siam per tal de repoblar les regions del delta de l’Irauadi, que restaren desertes en fugir llurs habitants

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1320-25 i conseller del rei Jaume II Mort aquest, residí habitualment a València, on s’oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians El 1345 fundà una càtedra de teologia a València

Anà al Perú el 1543 i lluità en l’exèrcit del virrei La Gasca durant les guerres civils El 1573 fundà Santa Fe Capità general del Río de la Plata 1574 i governador d’Asunción 1576, el 1580 reconstruí la ciutat de Buenos Aires Morí en una emboscada dels indis

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses