Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Níobe
Mitologia
Filla del rei lidi Tàntal i muller del tebà Amfió.
Enorgullida de la seva nombrosa fillada, es creia superior a Latona, però hagué de veure com tots els seus fills eren occits per Apollo i Àrtemis Convertida en pedra pel dolor i transportada pels déus a Frígia, no parava de plorar Aquest mite registrà moltes variants, sobretot a l’època hellenística, que inspiraren diversos autors Ovidi, a les Metamorfosis L’art antiga representa sovint Níobe en el moment de l’assassinat dels fills Niòbides N'han estat conservats exemples al Museo delle Terme de Roma la Níobe procedent dels Jardins de Sallusti i als Uffizi de Florència que…
Jordi Carbonell i Tries
Literatura catalana
Escriptor.
Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981, li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983, L’home de l’Altaïr 1984, El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986, El revers de la medalla 1987, El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’…
,
Sant Llorenç de Bescanó
Art romànic
Hom sap que aquesta església ja existia a la primera meitat del segle XI L’any 1058 el temple de “Bescanon” fou restituït per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona Berenguer Guifré L’any 1362 el lloc apareix com “Baschanone” Al llarg de la seva història, sobretot al segle XVIII, l’edifici sofrí diverses transformacions i ampliacions Així, l’any 1744 fou construït el cor i foren obertes les dues capelles que actualment hi ha sota seu També fou feta la façana de pedra picada La data de 1790 que figura al frontis n’és un recordatori L’any 1963 una nova església més espaiosa i…
Johann Ernst Hartmann
Música
Compositor i violinista danès.
Durant el període 1754-57 tocà en l’orquestra del príncep bisbe de Breslau, i el 1761 treballà per a la cort ducal a Plön, a Holstein En passar el ducat a la corona danesa, Hartmann es traslladà a Copenhaguen, on treballà del 1762 al 1764, i on s’establí definitivament el 1766 com a membre de la capella reial posteriorment fou violinista de la cort 1767 i director musical 1768 La majoria de la seva música desaparegué en un incendi el 1794 Els seus singspiele són significatius per l’originalitat del llenguatge -mostra d’un Romanticisme primerenc, que rebutja l’estil italià d’òpera a favor d’…
mègaron
Arquitectura
Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.
Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint, el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat Sembla, pel mègaron de Tirint el més complet i el més ben conegut, on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les…
Narcís Pascual i Colomer
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…
Ginclar
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a la vall de la Bolzana, a banda i banda del riu, vall dominada en aquest sector, a llevant, pel roc de Boissavila 1247 m i el serrat Naut 1310 m i, a ponent, pel roc de la Corbelha 1051 m, i amb els vessants densament boscats L’explotació forestal i la ramaderia han estat les principals activitats econòmiques El poble 570 m d’altitud es troba a la dreta del riu, centrat per l’església parroquial de Sant Joan segle XVIII, i amb algunes cases antigues amb llindes de pedra Hi ha ruïnes d’una antiga torre 1 km al N del poble, i aigua avall, prop de la Bolzana, una antiga…
Fragments de sarcòfag de Guissona
Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol…
Les teligonàcies
Constitueixen aquesta petita família mediterrània només tres espècies, de les quals una, Theligonum cynocrambe , viu a les nostres ter res Les teligonàcies són herbes de fulles ellíptiques i enteres, glabres i un xic carnoses Fan les flors unisexuals, petites i poc vistents, amb el periant molt reduït i les disposen de forma dioica, agrupades en petits glomèruls a l’axilla de les fulles les femenines, d’ovari ínfer, produeixen petits fruits secs nuciformes Pel que fa a l’espècie que ens afecta, és una herbeta tendra i sarmentosa —hom l’anomena, a Mallorca, herba molla— que viu arrapada als…
Sant Esteve del Mas d’Alins (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Hom pot veure al mur de migjorn la porta d’entrada J Vigué L’església de Sant Esteve es troba a la parròquia de Sant Julià de Lòria, al sud-oest del terme, al sector de la dreta de la Valira El lloc, situat a 1 425 m d’altitud, era un antic llogaret conegut amb el nom d’Alins Avui només en resta una casa i l’església Es troba al límit fronterer d’Andorra amb l’Alt Urgell i a molt poca distància del poble d’Arduix Situació x 1°27′00” — y 42°26′30” Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Julià de Lòria la carretera que puja a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina