Resultats de la cerca

Fou inaugurat al desembre del 1999 i un dels primers torneigs destacats que organitzà fou l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005 Té sis equips de competició Guanyà la Copa Catalunya 2008 i el Campionat de Catalunya per equips 2012 Alguns dels seus jugadors més destacats són Fernando Cano i Daniel Giménez Disposa d’un camp de 18 forats amb dos recorreguts, un de 1710 m i un altre de mides EPPA de 1196 m Té camp de pràctiques i escola de pitch-and-putt

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Es proclamà campió d’Espanya 1957, 1958, 1960, 1961 i de Catalunya, tres vegades a l’aire lliure 1958, 1959, 1965 i una en pista coberta 1969 Fou el primer saltador espanyol per sobre dels 4 m, i quan encara se saltava amb perxes de bambú i alumini establí sis vegades el rècord d’Espanya entre el 1958 i el 1960 Després, ja amb perxes de fibra de vidre, arribà a saltar 4,45 m 1968 Fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

Format al Burjassot Club de Futbol, desenvolupà tota la seva carrera com a professional al València Club de Futbol 1940-52 jugant d’interior esquerre i formant l’anomenada davantera elèctrica Guanyà tres Lligues 1942, 1944, 1947, dues Copes d’Espanya 1941, 1949 i una Copa Eva Duarte 1949 Disputà 275 partits a primera divisió i aconseguí 33 gols Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en la fase final de la Copa del Món del Brasil 1950, on Espanya quedà en quart lloc

Destacà en categories inferiorsi guanyà el Campionat d’Espanya de dobles 1987, 1989, 1991 Jugà com a professional amb llicència del Club Tennis Barcino, entre el 1990 i el 2005 Sempre jugant en dobles, guanyà diversos torneigs de l’Associació Femenina de Tennis WTA El seu trofeu més destacat fou l’Internacional d’Estrasburg 2005 També participà en diverses ocasions en torneigs del Grand Slam Arribà a ser la número quinze del rànquing espanyol i, el 2005, la número vuitanta-sis del món en dobles

Membre del Club de Rem Amposta, fou campió d’Espanya en dos sense timoner a Banyoles 1996, en quatre amb timoner a Legutiano 1997 i en quatre scull a Mequinensa 1998 Assolí vuit títols de campió de la Copa del Rei i sis campionats estatals amb la selecció catalana Guanyà diverses medalles en regates internacionals i disputà tots els Campionats del Món entre el 1995 i el 2002 Obtingué una medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Bari 1997 en la prova de quatre sense timoner