Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Borobudur

Buda en posició de lotus al santuari de Borobudur
© Fototeca.cat-Corel
Santuari
Budisme
Gran santuari budista de Java central (s VIII) corresponent al primer període de l’art javanès (ss VIII-X).
És compost de nou terrasses excavades en un turó, que contenen dagobes, estàtues de Buda i profusió de baixos relleus, amb diferents episodis de la vida del Buda Durant un segle i mig Borobudur fins vers el 925 fou centre del budisme javanès Restaurat per la UNESCO fins el 1983, el 1985 fou danyat per unes bombes collocades al seu interior
George Hendrik Breitner
Pintura
Pintor holandès, deixeble de Jozef Israëls.
A París 1884 admirà la pintura de Manet Fou influït, també, per Frans Hals i per Rembrandt Al principi pintà, en estil realista, animades composicions de cavalls més tard s’orientà vers un impressionisme molt personal El 1886 s’havia establert a Amsterdam, ciutat que presentà en versions grises i opressives no mancades de lirisme És conegut, també, pels seus nus
Émile Boutroux
Filosofia
Filòsof francès.
De tendència positivista i espiritualista, escriví, entre altres obres, De la contingence des lois de la nature 1874 i Études d’historie de la philosophie 1897 Bergson i Blondel foren deixebles seus A partir d’una anàlisi reflexiva sobre les condicions d’intelligibilitat posà en relleu la contingència enfront del mecanicisme i de les seves lleis apuntades vers un fatalisme universal
Castell Ferran (Benasc)
Art romànic
Tal vegada existí un castell vora el Portilló de Benasc amb la finalitat de vigilar aquesta important via de comunicació vers Comenge Dóna notícia d’aquesta fortalesa un document de l’any 1172, en què Alfons el Cast concedí a l’orde de l’Hospital el dret de pasturar a les estives del port de Benasc, les quals confrontaven amb Castell Ferran
cascall marí
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, de 30 a 60 cm d’alçada, de fulles glauques, gruixudes, pinnatipartides, de flors de color groc daurat i de fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada.
Viu principalment en llocs arenosos o pedregosos propers a la mar, sobretot allà on s’acumula matèria orgànica, i penetra poc vers l’interior, pels arenys del torrent La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues Les fulles triturades havien estat emprades per tractar úlceres, en medecina i en veterinària
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde
Orenci
Cristianisme
Bisbe d’Elvira.
Assistí als concilis de Tarragona 516 i de Girona 517 Pel fet de trobar-se Cotlliure Caucoliberi al costat d’Elna, al límit de la Tarraconense, féu suposar erròniament que havia estat bisbe d’Elna o de Cotlliure i nascut a Tarragona Ha estat confós, a més, amb el bisbe Orienci d’Auish Gascunya mort vers el 445, poeta i ambaixador de Teodoric
Josep Roquer
Cristianisme
Escriptor religiós.
Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Escriví una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , alguns amb diverses edicions
,
Roger II de Comenge
Història
Comte de Comenge.
Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra
Charles Walch
Pintura
Pintor francès.
S'establí a París 1918, on fou amic de fauves i cubistes, que l’influïren Vers la maduresa aconseguí obres d’una gran intensitat poètica, on mostrà, amb colors brillants, la vida dels treballadors Durant la Segona Guerra Mundial defensà l’art d’avantguarda al Salon d’Automne, i féu el cartell de l’alliberament per a aquest saló després de la guerra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina