Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Antoni Barnils Viñas
Futbol
Futbolista i pescador.
Format al Club Esportiu Granollers, com a juvenil aconseguí el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana i el subcampionat d’Europa amb la selecció espanyola La temporada 1963-64 debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona En l’àmbit de la pesca s’especialitzà en la modalitat de pesca simulada i obtingué 31 medalles, 6 d’or, en Campionats d’Espanya Participà en nou Campionats d’Europa i vuit Campionats del Món El 2017 fou campió del món de veterans Fou president de la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1968-80 És cosí del també…
Francesc Meya Calbetó
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al collegi dels Maristes, passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, i debutà a la màxima categoria amb el primer equip La temporada 1956-57 començà una llarga trajectòria com a sènior en vuit equips Club Tennis Barcino 1956-62 Sagrada Família de Terrassa 1963-64 Club Esportiu Laietà 1964-66 Girona Club Hoquei 1966-67 Club Patí Vilanova 1967-70, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1968 Club Esportiu Arenys de Munt 1970-72, Club d’Esports Vendrell 1972-73, i Club Hoquei Mataró 1973-78, en el qual també fou jugador entrenador i, un cop retirat, responsable tècnic Jugà…
Fernando Muñoz García
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Nando.
Defensa lateral i central, provinent del Sevilla Fútbol Club arribà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1990-92, disputà 107 partits i marcà 1 gol Guanyà una Copa d’Europa 1992, dues Lligues 1991, 1992, una Supercopa d’Espanya 1991 i una Copa Generalitat 1991 L’estiu del 1992 fitxà pel Real Madrid i a mitjan temporada 1995-96 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins el 2000-01, que es retirà Amb l’equip espanyolista disputà 123 partits de Lliga, marcà 2 gols i es proclamà campió de Copa del Rei 2000 i de la Copa Catalunya 1996, 1999 Fou vuit…
Manel Pérez Marín
Patinatge
Patinador sobre rodes i entrenador.
Conegut com Manelet , s’especialitzà en patinatge artístic individual Ha representat el Club Patí Centelles i el Club de Patinatge Artístic Tona En el seu palmarès hi figuren vuit Campionats d’Espanya 1997, 1998, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2010 en diverses categories Representant la selecció espanyola guanyà l’or en dues Copes d’Alemanya i en tres Campionats d’Europa 2001, 2002, 2010, i una plata 2004 i un bronze 2005 als Mundials Fou entrenador del CPA Ametlla 2004-12 i des d’aleshores al CPA Tona com a tècnic d’individuals i grups de xou Rebé la medalla del Comitè Olímpic…
Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat

Estadi Municipal d’Atletisme de Cornellà de Llobregat
Ajuntament de Cornellà
Atletisme
Estadi d’atletisme de Cornellà de Llobregat.
La seva ubicació actual data del 2006, any que es traslladaren les antigues pistes d’atletisme que hi havia a l’indret on es construí l’Estadi Cornellà-el Prat del Reial Club Deportiu Espanyol La nova pista homologada, de vuit carrers de material sintètic, que dona servei al Cornellà Atlètic, envolta un camp de gespa natural utilitzat habitualment pel Rugby Club Cornellà La installació es completa amb un circuit exterior de cros d’1,3 km i una dotzena de pistes de petanca al servei de l’AEJ Riera i el Club Petanca Cornellà S’hi han disputat diversos Campionats de Catalunya d’…
Estadi Municipal Paco Águila
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri del Canyet de Badalona.
També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
Ramesseum

Aspecte del temple de Ramesseum
© Corel / Fototeca.cat
Temple
Temple funerari de Ramsès II situat a la vora oest del Nil, davant Luxor, conservat actualment en molt mal estat.
Comprenia dos patis 52 m T 56 m, i 27 m T 42 m envoltats de columnates, precedits cadascun per un piló o porta monumental una sala hipòstila 30 m T 40 m que comprenia originalment quaranta-vuit columnes, només vint-i-nou de les quals es conserven dos vestíbuls hipòstils una sala i, finalment, el santuari, amb quatre columnes quadrades Fora del temple hi havia una sèrie d’edificis inclosos en el recinte sagrat, delimitat per una paret de maons diverses construccions destinades a magatzems, a habitacions dels escribes i dels funcionaris i a arxius, el palau de Ramsès II i un…
Novellino
Notable document anònim italià de la prosa popular del s XIII, conegut també com a Libro del bel parlar gentile o com a Cento novelle antiche
.
D’origen florentí, a jutjar per la topografia, i d’ambient burgès, consta de cent contes, escrits per un autor de mitjana cultura entre els anys 1281 i 1300 Les històries van dels temes de la Bíblia a l’època clàssica i a les llegendes cavalleresques, amb gran profusió d’anècdotes, que, plenes d’ingenuïtat i d’espontaneïtat, confereixen a la narració una gràcia força original D’estil ràpid i sovint desordenat i de sintaxi elemental, són lluny de qualsevol propòsit de penetració psicològica de personatges i situacions Conservat en vuit còdexs, el més utilitzat és el de Bolonya,…
Joan Vila i Moncau
Pintura
Pintor.
Format a Vic, a la Llotja barcelonina i a l’École du Louvre, de París 1954 Dedicat a la pintura mural, amb obres a Vic, Olot, la Seu d’Urgell, Ripoll, etc, participà als darrers Salons d’Octubre de Barcelona i als de Maig Exposà sovint integrat al vigatà Grup dels Vuit, i individualment, a Sabadell 1957, Madrid 1962, Vic 1962 i 1964, Barcelona 1967 i 1975 i Figueres 1974 Fou director de l'Escola de Belles Arts d'Olot 1970-1980 El seu estil és una modernització del realisme més fidel, especialment centrat en paisatges urbans L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina