Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Saverne
Localitat
Localitat d’Alsàcia, al departament del Baix Rin, França, situada 5 km a l’E del coll de Saverne, vora el canal del Marne al Rin.
Las Filipinas
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Sant Miquel de les Salines (Baix Segura), situat 4 km al S de la població, vora el terme de Torrevieja.
El Campico
Barri
Partida
Partida rural i barriada de poblament disseminat del municipi de Guardamar (Baix Segura), situada vora la carretera de Cartagena i a l’oest de la vila.
ginestell
Botànica
Arbust baix, de la família de les papilionàcies, de color verd cendrós, amb branques primes i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues.
Creix en les brolles i els prats calcaris de la muntanya mitjana
monestir de Castelldefels
Vista aèria de Santa Maria de Castelldefels i del renovat castell que li fa costat
Fototeca
Monestir
Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró de Barcelona, dins l’actual terme de Castelldefels (Baix Llobregat).
Els comtes Borrell i Letgarda l’uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès La ràtzia d’Almansor 985 féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat
coc
Gastronomia
Nom de diferents menes de coques, freqüents a la Cerdanya, l’Urgell, el Camp de Tarragona, el Priorat, el Baix Ebre, els Ports i el Maestrat.
veta
Indústria tèxtil
Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, fabricat amb lligat de plana o, excepcionalment, de sarja, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc.
balener
Transports
Vaixell medieval de forma allargada i baix de costats, semblant a una balena, que era usat com a vaixell mercant o per a activitats de cors.
sericita
Mineralogia i petrografia
Varietat de moscovita que forma agregats amb grans molt fins i que hom troba en els esquists i gneis de metamorfisme de grau baix o mitjà.
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris