Resultats de la cerca

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa

Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València

Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses

Estudià a Salamanca Les seves ampliacions, glosses i traduccions de Fernán Pérez de Oliva, Luis Mexia i Lluís Vives foren publicades el 1546 Obras Anà a Mèxic, on fou cronista de la capital, canonge i rector de la Universitat És autor d’una important Crónica de la Nueva España 1914

Mercedari Es doctorà a la Universitat de València, d’on fou elegit catedràtic d’arts el 1641 Obtingué l’únic premi en la justa poètica del 1665 i el primer en la del 1668 Sembla que, de jove, escriví comèdies i que posà en vers Las moradas de Teresa de Jesús

Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps Exiliat el 1866, tornà per installarse a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia” Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les Corts Constituents 1869 i fou partidari d’Amadeu I

Residí un quant temps a Tarragona, Fraga i Calataiud, on obrí escola Famós com a predicador és molt divulgat, entre altres obres seves, un comentari filosòfic al Pentateuc, ' Aqedat Iṣḥaq , en estil homilètic, punt de referència per a l’estudi de la situació religiosa i filosòfica dels jueus del seu temps

Adscrit a l’escola de París, on s’installà el 1907 S'uní al cubisme, al qual aportà un colorisme viu Els seus Tres músics 1919 París, Musée National d’Art Moderne precediren els de Picasso Després d’una etapa propera al Dérain neoclàssic 1922-23, conreà un paisatgisme esquemàtic

Escriví novelles satíriques i obres didàctiques, on tracta problemes de la infància i de la joventut i critica el mite del superhome És autor, entre altres obres, de les comèdies Flaschmann als Erzieher ‘Flaschmann com a educador’, 1901, Das Jubiläum ‘El jubileu’, 1901 i del recull de narracions Appelschnut 1907