Resultats de la cerca

Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes meridionals…

El terme, molt muntanyós, és al sector d’interfluvi entre el Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon Culmina al límit septentrional a 1 217 m, als contraforts meridionals del puig de Tis el puig de Sant Vicent, a l’W, s’aixeca a 986 m alt La superfície forestal ocupa unes 5 000 ha de pinedes i alzinars Al secà hom conrea 1 400 ha de cereals, vinya, patates i ametllers El 76% de la població activa es dedica a l’agricultura La vila 175 h agl 2006 810 m alt es troba enlairada dominant la vall…

La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350…

La capital és Chengdu Molt muntanyosa al N i a l’W altitud màxima 7 590 m al Minyag Gongkar, té al centre una depressió replenada per sediments d’origen lacustre on apareixen també alluvions fluvials La part meridional és travessada SW-E pel Iang-Tsé El clima temperat és favorable a tota mena de conreus arròs a l’estiu i blat d’hivern a les parts altes kaoliang , sèsam, soia, blat de moro, canya de sucre, tabac Grans reserves de fusta És el sheng més poblat del país 193 h/km 2 1993, i té les majors concentracions a la fèrtil plana, al voltant de la capital Abundants recursos hidràulics…

És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…

La capital és Salta És situada entre les províncies de Catamarca, Tucumán i Santiago del Estero, al S, Chaco, Formosa i Paraguai, a l’E, Bolívia al N, Jujuy al NW i Xile a l’W Plana al sector oriental, a l’occidental hi ha les serralades andines, amb la regió de la puna i amb cims superiors als 6 000 m, i les subandines, amb altituds entre 2 000 i 2 500 m i on neixen els rius principals Salado i Bermejo El clima és fred al sector muntanyós i tropical a la plana La pluviositat és superior als 600 mm La població, que ha tingut un creixement notable, presenta una densitat molt feble 4 h/km 2…

És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria porcina, que ha…

La capital és Zacatecas És limitat pels estats de Durango i Coahuila N, San Luis Potosí E, Guanajuato, Aguascalientes i Jalisco S i aquest i Durango W És un territori amb extenses i àrides planes, travessades per serres Calabazal, Masapil, Concepción del Oro d’altituds superiors a 2 500 m Cap al S la regió és travessada per la serra de Zacatecas, que forma una zona molt accidentada, composta per roques basàltiques, principalment, i també sedimentàries És important la serra de Los Pinos 3 100 m Els rius són de molt poca importància, i cap al N hi ha endorreisme El…

Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en…