Resultats de la cerca

Jugà al Club Bàsquet Adepaf de Figueres 1958-66 i, posteriorment, formà part de la seva junta directiva 1987-93, que presidí 1993-97 Fou nomenat històric del bàsquet català 1999

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

Jugà amb el Club de Voleibol Bombers de Barcelona 1987-90, l’Andorra, l’Almeria i el Gijón, fins que abandonà la modalitat de pista l’any 1994 Fou internacional amb la selecció espanyola A partir del 1990 començà a competir en vòlei platja i obtingué dos Campionats d’Espanya 1992, 1993 Participà en diversos Campionats del Món i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 1994, 1999 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, en els quals aconseguí un cinquè lloc i Atenes 2004, on aconseguí la medalla de plata juntament amb Pablo Herrera Es retirà el 2006 Posteriorment fou tècnic de…

S’inicià al CE Torrelavit, passà al CP Riudebitlles 1978-79 i el 1980 arribà al CE Noia, en el primer equip del qual milità des del 1983 fins a la seva retirada el 1994 Amb el Noia guanyà una Lliga i una Recopa d’Europa 1988, una Copa d’Europa, una Supercopa d’Europa 1989 i una Lliga Catalana 1990 Fou internacional amb la selecció espanyola ADO 92 i amb la júnior, amb la qual guanyà un europeu 1984

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’honor 2009

Ha jugat al Numancia de Soria 1998-2002 i des de la 2006-07, l’Almería 2002-05 i el Volley Palma 2005-06 En el seu palmarès cal destacar quatre Lligues 1999, 2003, 2004, 2005 quatre Supercopes d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2006 i una Copa del Rei 2001 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i els Jocs Mediterranis 2009, en què aconseguí la medalla de plata

Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J Gaztambide…

Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb