Resultats de la cerca

Deixeble de LVittori i ACesti, des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l’època Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí DScarlatti A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites , diversos concerts, una trentena d’òperes i oratoris, cantates i motets, entre d’altres

Estudià a Gorizia, on des del 1921 fou professor, i a Belles Arts de Viena El 1928 s’establí a Torí i dibuixà per a la Gazzeta del Popolo Introduí a Torí les tendències de l’escola de París, barrejant intelligentment l’experiència expressionista i fauve en composicions abstractes La postguerra accentuà el seu personal expressionisme La preocupació per la matèria i la superposició l’acosten a la pintura informalista Composició geomètrica núm 2 1924, Paisatge d’Amalfi 1953

Estudià violí a Atenes i anà pensionat a Alemanya 1921-33, on estudià, entre altres, amb ASchönberg 1927-31 De retorn al seu país, visqué en un gran aïllament, dedicat a la composició És autor, entre altres obres, de quatre Suites 1936-41, per a piano, de Sonatina 1949, per a piano i violoncel, de vuit Variacions sobre un tema popular grec 1938, de Deu esbossos 1940, de Petita Suite 1942, de Simfonia clàssica 1947 i de Sinfonietta 1948

Format a Parma dins la tradició manierista d’Il Correggio, féu un viatge a Bolonya, on entrà en contacte amb els Carracci, dels quals aprengué un fluid linearisme i un sentit més ponderat de la composició Les Tres Maries davant el Sepulcre Enterrament de Crist ambdues a la Galleria Nazionale, Parma, característiques que, juntament amb la interpretació del luminisme d’Il Caravaggio amb colors vivaços però esfumats, defineixen el seu estil L’Almoina , Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Després dels seus estudis d’arquitectura, que l’influïren fortament, conreà exclusivament la pintura El 1924 fundà el grup K, tot mantenint contactes amb el grup De Stijl de Leiden Membre del Cercle et Carrée 1930, participà en la fundació del grup Abstraction-Création, a París 1932 Fou fidel al neoplasticisme, però l’adaptà al seu propi estil a les seves obres, titulades sempre Composició , en substituí les verticals, les horitzontals i els quadrats per diagonals i triangles

Viatjà per Flandes, Anglaterra i Alemanya abans d’establir-se a Madrid 1747, on fou pintor de cambra del rei Ferran VI El seu estil és alegre, ric en el color i en la composició Pintà al fresc volta del menjador de gala del palau d’Aranjuez, quadres religiosos i retrats Museo del Prado, cartons de la sèrie de les quatre estacions per a la Real Fábrica de Tapices i decorats per al teatre del Buen Retiro de Madrid

Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra

Monjo de Montserrat regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Escriví, al monestir de Samos Galícia, un Examen musical , en castellà, on distribuí la matèria en vuit dies o exàmens física, matemàtiques i geometria, música en general, música teòrica i especulativa, música pràctica, cant pla, cant d’orgue, contrapunt i composició El manuscrit conté exemples i peces, entre altres, d’Anselm Viola i d’Antoni Soler És conegut també amb el nom d' Antoni Codolar

Vida i obra Senyor de Tormos, participà en la justa poètica de l’any 1474 amb la composició Alta sens par, santa verge Maria , i al certamen immaculista celebrat el mateix any amb Ans que la lum mostràs lo primer dia , totes dues en decasíllabs correctes i plens de fervor religiós Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia